Més a Dones i feminismes. Darreres novetats!
Durant aquest mes d’abril trobareu a la biblioteca nous títols que incrementen el nostre centre d’interès Dones i feminismes. Esperem que us siguin interessants!
La dona sense vel de Yasmine Mohammed
Aquest viatge s’inicia amb un llibre que relata una història personal, la de la Yasmine, una noia educada en un entorn islàmic fonamentalista, però en un país occidental, el Canadà.
Primer de tot, cal dir que la Yasmine va rebre una educació polaritzada. Aquesta és la que considera la religió musulmana com la religió de la pau i, per contra, la que la consideren cultiu de terroristes. Ella creu, però, que totes dues posicions estan perillosament equivocades i les descriu amb honestedat i objectiva.
Segon, la Yasmine, ara activista en favor dels drets humans a les comunitats musulmanes, explica la seva veritat.
Aquesta veritat parteix de la seva experiència posant el focus sobre les forces familiars, governamentals, religioses i culturals que han intentat exercir un domini sobre ella.
Per acabar, dir que és un llibre important no només per la demolidora història personal que comparteix l’autora, sinó perquè la seva circumstància no és única. Una veu que han d’escoltar totes les persones que se sentin oprimides per poders que els neguen l’oportunitat de tenir una vida lliure.
Seguim amb dos llibres sobre la salut
Con hormonas y a lo loco de Clotilde Váquez
En aquest llibre trobareu les claus per cuidar-se bé durant la menopausa i el climateri.
La menopausa afecta a totes les dones. Tanmateix, la incomprensió i la no atenció durant aquest període de la vida és ben normal.
L’autora, Clotilde Vázquez, és considerada la millor endocrinòloga d’Espanya i per mitjà de relats humans, interessants, divertits i emocionants, endinsa les lectores en la complexitat del climateri fent una anàlisi dels components hormonals, psicològics, socials i de salut.
Partos arrebadatos d’Eva Margarita García
La violència obstètrica és la suma de la violència de gènere i de la mala parxis mèdica. També és l’exercida per part del personal sanitari sobre els cossos de les dones i la seva vida reproductiva, principalment durant l’embaràs, el part i el postpart, fent ús d’un tracte deshumanitzat i l’abús de la medicalització.
Per abordar aquesta temàtica, l’autora es basa en el patró cultural dels naixements a Espanya i parla tant dels aspectes vivencials de les dones que han patit aquesta violència com de les persones professionals que han pogut ser agents o espectadores d’aquesta violència.
I acabarem amb dues biografies de Més a Dones i feminismes,
Hilda Agostini. Cèlia Cañellas i Rosa Toran.
Us presentem la biografia d’una dona catalana.
En primer lloc, va ser una mestra tarragonina, filla d’un empresari i agent consular americà, protestant i maçó i d’una jove de Reus.
En segon lloc, Hidla Agostini va col·laborar en el moviment de les escoles renovadores i en l’associacionisme que va comportara la socialització i la mobilització del moviment femení.
Finalment, va ser una dona activa i compromesa, que va participar amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys vint i trenta del segle XX.
A la lògia Delfos, Hilda Agostini no tan sols va descobrir sintonies i inquietuds polítiques amb els defensors dels avenços republicans en matèria de laïcisme i dels drets de les dones, sinó que també va trobar la possibilitat de desenvolupar una via d’espiritualitat que va ser constant al llarg de la seva vida. Un cop iniciada, va adoptar el nom simbòlic de Maya -i elmantindrà en la germandat francesa-, i sembla pertinent intentar endevinar el perquè de la tria.
Fragment, pàg. 96
Exodus de Deborah Feldman
Exodus és una indagació profundament commovedora sobre la memòria i sobre els nostres orígens. I com aquests darrers, els orígens, poden tornar-nos el sentit de pertinença i ajudar-nos també a descobrir qui veritablement som.
Con todos los nombres de mujeres pasivas y sumisas de la Biblia que podrían haber elegido, por alguna razón el que acabó en mi partida de nacimiento fue “Deborah”. Nadie de mi familia se había llamado así, y los judíos asquenazíes nunca ponían a sus hijos nombres al azar. La costumbre es bautizar siempre a un niño en honor a un pariente difunto. De hecho, en mi Kiddish, el equivalente judío a un bautizo para niñas, me pusieron dos: Sarah y Deborah. De pequeña me llamaban Sarah; había muchísimas Sarah muertas en la familia.
Fragment, pàg. 190-191
Amb només vint-i-tres anys, la Deborah Feldman va agafar el seu fill i les poques possessions que tenia i va deixar la comunitat hassídica Satmar de Williamsburg a Nova York.
Williamsburg era el lloc on havia crescut. El va deixar amb la determinació de tenir una vida millor, lluny de l’opressió i de l’aïllament de l’educació jueva ultraortodoxa.
D’aquesta experiència va escriure Unorthodox, el seu primer llibre de memòries, aclamat per la crítica i del qual es va fer una sèrie de televisió.
Esperem que aquest article sobre les darreres novetats del centre d’interès de Dones i feminismes, t’hagi agradat!
