Anaïs Nin
“Quan quedes atrapada en la destrucció, has d’obrir una porta a la creació. Només m’importa el meu propi criteri. Soc el que soc”, deia Anaïs Nin.
Anaïs Nin, va néixer un mes de febrer de 1903 a França, on hi visqué fins als onze anys.
De pare català i mare cubana, es traslladà del nord de França a Barcelona, a casa els avis paterns, després a Cuba i finalment a Nova York, on s’instal·là definitivament.
Aquesta circumstància, a més del fet que el pare va abandonar a la família, provocà en Anaïs un desarrelament geogràfic i lingüístic.
Els cinc primers anys després d’iniciar-se com a escriptora, s’expressava en francès però a partir dels setze anys ja redactava en anglès, llengua que va adoptar definitivament per a l’escriptura.
Els diaris
És coneguda pels seus diaris on hi descriu la seva complexa vida sentimental i amorosa.
Va ser l’escriptor Henry Miller, un dels seus amants, qui va animar-la a publicar-lo.
Els diaris reflecteixen una vida bohèmia i independent, guiada exclusivament pels sentiments i els desitjos.
Tant en l’escriptura com en la vida, va fer un esforç per alliberar-se dels models de dona forjats des de la masculinitat.
En aquest sentit, els diaris li van permetre exposar la seva vida des d’una introspecció precisa, l’ajudaven a descobrir-se a si mateixa.
Reflecteixen una recerca per deseixir-se dels clixés i resseguir les intuïcions i els elements subconscients que la guiaven.
I ho fa amb una escriptura lírica, sensual, corpòria, una mica críptica, que expressa matisadament les pors i la fragilitat del desig femení.
Les novel.les i els contes
Les novel·les, a diferència dels diaris, presenten una prosa més elegant però una mica més freda.
També va escriure un seguit de contes eròtics, que també tenen com a centre absolut la mateixa escriptora o un alter ego seu. La intenció era deixar de banda els models creats pels novel·listes i fer una narració des de la pròpia intimitat.
La seva influència
La contribució literària de Nin, d’influència surrealista, fou tema de controvèrsia durant la seva vida i ho va seguir sent després de la seva mort.
Anaïs Nin vivia amb la única moralitat del desig i aconseguí obrir una porta tancada. Va considerar seu el seu cos i va fer amb ell el que li vingué de gust.
“Qualsevol forma d’amor que trobis, viu-lo. Lliure o no, casat o solter, heterosexual o homosexual.”
No era una dona corrent. Era la dona més lliure de 1930 i la que començà una lluita que a dia d’avui ha aconseguit equilibrar una mica més la balança dels drets.
Gaudí com un home, desitjà com ells i visqué com si no fos una ciutadana de segona en una època en la que semblava no existir altra opció.
“Em nego a viure en un món ordinari com una dona ordinària.
A establir relacions ordinàries. Necessito l’èxtasi.
Soc una neuròtica, en el sentit en el que visc en el meu món.
No m’adaptaré al món, m’adapto a mi mateixa.”
Descobriu o redescobriu l’obra d’anaïs Nin, la trobareu a les Biblioteques Municipals.
