Arrelats. Les famílies més antigues catalanes.

Arrelats. Les famílies més antigues catalanes.

Una de les novetats d’aquesta setmana i que parla de les famílies més antigues catalanes és el llibre que du per títol Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya de Xavier Cortadellas, Judit Pujadó i Ignasi Revés, d’Edicions Sidillà. Un llibre sobre la memòria i també sobre la història. La memòria familiar és única i és la que sosté els individus i, també, els pobles.

Coberta d’Arrelats
Coberta d’Arrelats

El relat històric mai no és ni serà innocent. Tampoc no ho és la memòria. Per això precisament és tan important anar-nos dient, anar-nos explicant, anar-nos relatant, sobretot en aquest nostre país, on la història ha hagut de ser rescatada amb tantes dificultats d’un camp de batalla molt llarg.

Fragment de l’apartat La memòria retinguda

Els protagonistes són els descendents de 21 famílies que han viscut i encara viuen en la casa pairal, algunes de les quals són fora de nuclis urbans i d’altres són, però, al mig del poble. El mas, la masia, era i és una institució que forma part de la identitat catalana amb la figura de l’hereu, si hereta el fill primogènic i la pubilla, si hereta una noia.

Relació de les famílies

  • Sant Miquel de Casamajor des del 1182: família Plana-Rovira.
  • Castellar del Vallès des del 1217: família Casamada
  • Arbúcies des de 1218: família Mataró de Cerdans
  • Castellfollit del Boix des de 1230: família Torrallardona
  • Moià, des de 1289: família Padrisa de Can Pedrissa
  • Calonge des de 1338: família Molla al Mas Molla
  • Passeig de la Garriga des de 1352: família Nualart a Can Nualart
  • Molins de Rei, des de 1380: família a Can Castellví de la Rierada
  • Navès, des de 1414: Casa Postils
  • Centelles, des de 1497: família Llavina al Molí de la Llavina
  • Perpinyà, des de 1510: Casa Sales
  • Gelida, des de 1531: família Pascual
  • Sant Pere de Ribes, des de 1540: família Bartra-Roig
  • Cornellà de Bèrcol (el Rosselló) des de 1559: família Jonqueres d’Oriola
  • Nou de Gaià, des de 1583: família Dalmau
  • Molló, des de 1592: família Buxeda a Ca n’Illa
  • Esterri de Cardós, des de 1598: família Orteu a Casa Borrut
  • Montbrió del Camp, des de 11608: família Baiges a Cal Bargalló
  • Pobla de Segur, 1635: família Cuberes a Gramuntill
  • Porrera, des de 1670: família Fernàndez al Mas d’en Gregori i Can Pellicer
  • Puigròs, des de 1778: família Cau a Cal Miqueló

Els Bartra-Roig de la Masia de la Serra, 1540 – Sant Pere de Ribes

En primer lloc, qui viu a la Masia de la Serra és l’Enric Bartra, la dissetena generació. Aquest mas és molt antic i es va anar construint i creixent al voltant d’una torre de guaita del segle XII.

Portalada de la Masia de la Serra amb la torre de guaita al fons
Portalada de la Masia de la Serra amb la torre de guaita al fons

En segon lloc, l’Enric va recuperar uns ceps de malvasia i els va reempeltar per fer la seva pròpia selecció. Es triga una dècada entre que es planten els ceps i se’n pot treure un vi que estigui bé. La seva intenció era la d’elaborar un vi blanc sec, no la típica malvasia dolça (mistela). I els va costar molt, vint anys!, però en aquests moments ja comencen a ser reconeguts.

En tercer lloc, la dedicació a la vinya és molt llunyana. A la masia es conserven, però, quatre cellers de quatre èpoques diferents.

Per acabar, la casa manté la cuina medieval, amb la pica de pedra i una gerra que cal omplir per tenir aigua. No estan connectats a la xarxa pública ni tenen clavegueram, cosa per la qual han construït la seva pròpia depuradora. Recullen l’aigua de pluja en un aljub i tenen un pou que els aporta un extra, és a dir, s’han adaptat sense deixar petjada a l’entorn.

El misteri de la casa…

és una gruta, la funció actual de la qual ha estat de fresquera. Els propietaris no en saben res de la seva història, qui la va fer, quina finalitat tenia… Judit Pujadó, l’autora d’aquest article, hi baixa amb l’Enric i en diu:

És un passadís estret, excavat a la roca, per on només passa una persona. No arriba al metre d’amplada. La foscor s’escampa de seguida. Hi baixem amb una espelma a la mà, a poc a poc, mirant de no relliscar. Sobretot jo, que no m’ho conec i tinc una amenaça permanent d’atac de claustrofòbia. Al principi del túnel hi ha uns graons gastats i no gaire alts.

Fragment de l’article sobre la Masia de la Serra, pàg 276

Per acabar, no us diem res més sobre aquesta meravella que tenim tan a prop. Si voleu saber-ne més, només heu de llegir el llibre!

Us animeu, doncs, a fer una ullada a aquestes narracions que parlen de les famílies més antigues catalanes i que du per títol Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya, ja veureu com no us decebrà!

Catàleg Aladí

Bona lectura!

Goldfinch