Las profesiones olvidadas. Blanch i Gasol

Aquest mes de juny, la biblioteca Joan Oliva et proposa la lectura d’aquest llibre que t’introdueix al món de Las profesiones olvidadas, les autores del qual són Teresa Blanch i Anna Gasol, de l’Editorial Astronave.

És una gentilesa de Llibreria la Mulassa.

Hi ha feines que ja no existeixen o que estan en perill d’extinció i que pots trobar en aquestes pàgines.

Saps que hi havia feines molt curioses com el del lector de fàbriques, persones que es pagaven perquè llegissin el diari en veu alta? I que hi havia persones que vigilaven els carrers a la nit i apagaven els fanals? O dones que treballaven a les fàbriques que feien cigars…

Com a mostra, a sota tens una mica d’explicació del que feien aquests lectors de fàbrica. A la majoria de països ja no existeixen, però a Cuba, l’any 2012 es van reconèixer com a patrimoni cultural de la nació.

I de les espardenyes? Com es feien i com es fan, però? Ja que és un dels pocs calçats cent per cent ecològic i que encara es produeixen!

Altres feines

L’ascensorista que s’encarregava de pujar i baixar les persones a l’ascensor i del seu manteniment.
L’escrivent de cartes era molt útil per a aquelles persones que no sabien escriure i que necessitaven mantenir la comunicació amb la família i/o també amb altres persones.
El rellotger arranjava rellotges. Fins fa ben poc encara n’hi havia a Vilanova més d’un, però s’han anat jubilant i l’ofici no ha tingut continuïtat.
L’institutor o institutriu que era la persona encarregada de l’educació i la instrucció d’un o més joves en una llar privada.
La mainadera es feia càrrec dels nadons i nens més petits. Tenia cura de les seves necessitats físiques.
Persones que feien encàrrecs per a d’altres: anar a comprar a la mateixa població o a d’altres més llunyanes…
I d’altres més…