El amor en los tiempos del cólera. Gabriel García Márquez

El amor en los tiempos del cólera. Gabriel García Márquez

La darrera sessió del Club de Lectura La Crisàlide va tenir lloc de manera telemàtica el passat dimecres 13 de gener. Hi comentaven, El amor en los tiempos del cólera, de l’escriptor Gabriel García Márquez.

La tertúlia: 13 de gener de 2021

Encara sense poder-nos reunir presencialment, per culpa de la pandèmia, vam estrenar l’any 2021 amb la quarta lectura del nostre Club: “El amor en los tiempos del cólera”, de Gabriel García Márquez.

Gràcies a la presència telemàtica d’alguns  membres de La Crisàlide, Neus Solé, ja veterana, i Josep Maria, que començava en el Club, vam poder fer una animada tertúlia al voltant d’aquest títol clàssic del gran Gabo, Premi Nobel, un clàssic de la literatura hispanoamericana i universal. Tots dos clubaires havien llegit “Cien años de soledad”, fa molts anys, i no els ve de nou l’escriptura de l’autor colombià; han llegit la novel·la i n’han gaudit força, encara que no la tornarien a llegir.

Els membres del club opinen…

Coberta de la novel·la El amor en los tiempos del cólera

En Josep Maria opina que, gràcies a la manera d’escriure de l’autor, de seguida et fas una idea dels paisatges, de les èpoques i de la manera de ser dels diferents personatges. Una cosa que sorprèn, però, és que de vegades es fa molt èmfasi en algun d’aquests personatges, com Jeremiah de Saint-Amour, l’exiliat jamaicà amb qui el doctor Juvenal Urbino jugava als escacs -que se suïcida per ingestió de cianur d’or-, i després en canvi no se’n torna a parlar, és una història de tantes que passen en el llibre. Això sí, la novel·la es centra en els amors dissortats de Florentino Ariza i Fermina Daza, que protagonitzaran tota l’obra. Segons sembla, l’autor es va inspirar en els amors dels seus pares, i també va voler retre homenatge a l’estil de les populars novel·les “de fulletó”, amb llarguíssims amors apassionats, predecessores de les clàssiques telesèries o “culebrots” actuals.  

La Neus comenta que a ella li agrada García Márquez per la seva riquesa de vocabulari, i la manera d’explicar i de fer-nos viure les diferents situacions. També perquè demostra tenir un gran coneixement de la situació de la dona en aquell moment, tot i que ella troba que algunes escenes de sexe són força increïbles pel que fa a l’època, sembla que totes les dones hi estiguessin disposades, i en canvi hi havia d’haver per força una gran repressió.

També discutim sobre si l’autor acaba fent un elogi de l’”amor tòxic”, que de fet supedita la manera de ser i de viure dels dos personatges. Així mateix, remarquem la ironia de la mort del doctor Urbino –que cau d’una escala de mà quan intentava atrapar un lloro- que és la que precipita el retrobament de la seva dona amb en Florentino, el seu amor platònic –prohibit pel pare- de la primera joventut.

Gabriel García Márquez, Pemi Nobel de Literatura

L'escriptor Gabriel García Márquez

En Josep Maria remarca una cita del llibre, quan diu “Lo nuestro es una ilusión”: en definitiva, es tracta d’un primer amor summament idealitzat. D’altra banda, Florentino, encara que s’ha mantingut tota la vida a l’espera que Fermina fos viuda per poder “recuperar-la”, després del seu rebuig, no ha restat pas verge, sinó que s’ha convertit en una mena de donjoan de Colòmbia, amb moltíssimes amants, la majoria vídues, incloent-hi una neboda de 14 anys, América Vicuña, que s’acaba suïcidant quan ell la deixa. Ho fa  perquè justament acaba d’enviudar la Fermina, el seu amor de tota la vida, que ha esperat durant “cincuenta y tres años, siete meses y once días con sus noches”.

És un amor de vellesa. Es retroben quan, com remarca la Neus, tots dos ja són grans i fan olor de “gallinazo”, mentre que la pobra América feia olor de “pañal”.

Ampliem el comentari amb referències a d’altres obres de l’autor, i així mateix en Josep Maria ens recorda la semblança d’algunes descripcions amb els paisatges de Xile, on ell ha viatjat diverses vegades, i on després d’un gran terratrèmol tot va quedar en una situació de gran confusió i brutícia, com apareix sovint en la  novel·la.

L’autor i les seves obres

Coberta del llibre Cien años de soldad

Encara que no es precisa, la novel·la pren com a referència la ciutat de Cartagena de Indias. “El amor en los tiempos del cólera” conté també una referència molt curiosa al poble en què va néixer Mercedes Bacha, l’esposa de Gabriel García Márquez. En un moment en què els protagonistes naveguen pel riu, en una de les grans barcasses on, de fet, acabaran vivint, passen per un poble i l’autor el descriu així: “El pueblo donde nació Mercedes”. A la novel·la no hi ha cap personatge que es digui Mercedes, ni s’hi fa cap més referència, ni abans ni després. Però com que l’autor dedica el llibre a la seva dona, Mercedes,  ja s’entén que tots els lectors i lectores atents entendrem aquesta picada d’ullet a la realitat.

Finalment, transcric una nota manuscrita que ens ha enviat Anna Maria Montané, fidel membre de “La Crisàlide”, amb comentaris sobre la lectura:

La lectura d’un autor magnífic que vaig llegir era “Los funerales de la Mamá Grande”, de gènere molt realista. Va agradar-me la prosa i diàlegs, metàfores i flaix-back.

En una societat Colombiana, que sap riure amb moments importants; la novel·la d’avui opino que dins del realisme màgic hi ha tanta ficció, que si l’amor, per diferents conceptes, no existís, la vida no seria possible.

La saba és l’elixir de la vida i nàixer és regal.

“Para Mercedes, por supuesto” (dedicatòria de l’autor) –Premi Nobel 1982.

P.D. Gracies per l’ajut. Anna Maria Montané

Moltes gràcies a tothom, i fins a la propera!  Ara ens n’anirem al Japó, amb “After Dark”, del gran Haruki  Murakami.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Si voleu llegir el díptic de la sessió, podeu fer clic a continuació:

Funny Girl