‘Quédate este día y esta noche conmigo’ de Belén Gopegui
Aquesta setmana us presentem com a novetat la darrera novel·la de l’escriptora madrilenya Belén Gopegui, ‘Quédate este día y esta noche conmigo’.
Aquesta és la història de Mateo i Olga, i és una sol·licitud de treball que té a Google per destinatari. És també la confessió de qui ha de valorar la proposta. A Mateo, interessat pels robots, li obsessiona esbrinar si el mèrit ha de ser bandejat de les relacions humanes. Olga, matemàtica i empresària retirada, creu que els models estadístics són narracions i que la probabilitat és una forma més precisa de nomenar l’acte de ser lliure.
Podria ser una història d’amor en la mesura en què la trobada, el diàleg i el desig de sentir la veu de l’altre construeixen un relat comú. I perquè, com en les històries d’amor, aquesta trobada alberga el desacord de dues formes diferents de ser i estar al món.
Mateo té la vida al davant i es nega a acceptar que aquesta vida no es pugui escriure des de la llibertat. Olga, bastant més enllà de la meitat del camí, no tem relegar el jo al fons d’un calaix ni associar el seu cos a una societat de la ment.
Els uneix la mateixa voluntat d’entendre el comportament de la realitat i de sentir què succeeix quan una màquina s’adona que és una màquina. Un Dante vehement i una Beatriz a punt de partir recorren un espai que és infern i també paradís.
Belén Gopegui (Madrid, 1963) és llicenciada en dret. Durant un temps es va dedicar a ressenyar obres i fer entrevistes per a diverses publicacions, com el suplement de llibres del Sol, fins que l’editorial Anagrama publica la seva primera novel·la, La escala de los mapas, amb la qual guanya dos premis, el Premi Tigre Juan 1993 i el Premi Iberoamericà Santiago del Nou Extrem a primeres novel·les.
El 1995 publica el seu segon llibre, Tocarnos la cara que rep el mateix acolliment favorable de la crítica i el públic que la seva òpera prima.
Publica el seu tercer llibre, La conquista del aire en 1998 i dos anys després la novel·la es adaptada al cinema amb el títol Las razones del mis amigos amb guió d’Ángeles González-Sinde i direcció de Gerardo Herrero.
Comença així la seva relació amb el cinema. Escriu amb González-Sinde el guió de La suerte dormida, que va dirigir la mateixa González-Sinde i també escriu el guió d’El principio de Arqúimedes que dirigeix Gerardo Herrero el 2004.
Aquest mateix any publica El lado frio de la almohada, novel·la que tracta sobre la relació entre un diplomàtic nord-americà destinat a Madrid i intermediari en un tracte amb agents de la seguretat de l’Estat de Cuba i la seva contrapartida Laura Badia, una jove agent espanyola d’origen cubà.
Des d’aleshores ha publicat més novel·les tant per adults com per joves.
Trobareu els seus llibres al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Belén Gopegui
Us deixem amb una entrevista a l’autora al programa Late Motiv d’Andreu Buenafuente a Movistar #0.
