Voces de Chernóbil
“Fosca nit vaig sentir un soroll. Crits. Vaig mirar per la finestra. Ell em va veure: Tanca les finestretes i jeu. Hi ha un incendi a la central. Vindré aviat.”
El relat de l’esposa de Vasia, un jove bomber, obre aquest impactant llibre sobre les seqüeles que la catàstrofe de Txernòbil va deixar en persones que ho van viure i de la manipulació de la informació per part de les autoritats soviètiques.
Aquest llibre està plantejat com si fos una tragèdia grega, amb els seus cors i uns protagonistes marcats per un destí fatal que fan sentir les seves veus a través de monòlegs. Però a diferència d’una tragèdia grega, en Txernòbil l’ordre no tornarà a restablir-se: no hi ha catarsi possible.
Voces de Chernóbil, de la premi Nobel de literatura 2015, la periodista bielorrusa Svetlana Aleksiévich, recull informació recopilada durant deu anys després d’haver entrevistat més de cinc-centes persones que van ser testimonis del desastre de Txernòbil, Ucraïna, entre els quals es troben cossos de bombers, liquidadors, polítics, físics, psicòlegs i civils. S’hi exploren les vides diàries dels ciutadans afectats de manera directa i indirecta, tant físicament com psicològicament, arran de l’explosió de la central nuclear.
Tal com remarca la seva pròpia autora, aquest no és un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les seves conseqüències -les passades i les futures-, sobre persones a les que els va tocar viure una nova realitat que encara existeix però que encara no s’ha comprès. Aquells que van patir Txernòbil són els supervivents d’una Tercera Guerra Mundial nuclear. Segons Alexievich, en aquest món hostil “tot sembla completament normal, el mal s’amaga sota una nova màscara, i un no és capaç de veure-ho, sentir-ho, tocar-lo, ni olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te … l’aigua, la terra, una poma, la pluja. El nostre diccionari està obsolet. Encara no hi ha paraules, ni sentiments, per descriure això”.
Veus de Txernòbil va rebre el 2006 el premi del Cercle
de Crítics d’Estats Units en reconeixement a la força narrativa de Alexievich i de la importància de les històries que explica. Aquesta edició en castellà inclou a més testimonis inèdits fins a la data, incorporats per l’autora a la qual és l’última versió de l’obra elaborada per ella amb motiu del XX aniversari de la catàstrofe.
Svetlana Aleksiévich (Ucraïna, 1948) va estudiar periodisme a Bielorússia, on els seus pares eren mestres. Premi Nobel de Literatura 2015, és autora de La guerra no té rostre de dona (1985), sobre la Segona Guerra Mundial; Els taüts de zinc (1989), sobre la guerra de l’Afganistan; L’encanteri de la mort (1993), sobre els suïcidis que es van produir després de la caiguda de l’URSS; i Veus de Txernòbil (1997). Després de diversos anys de residència a Berlín, actualment torna a viure a Minsk.
