La vida de Adèle / El azul es un color cálido
Avui us presentem una pel·lícula, La vida de Adèle, que va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes de 2013. Es tracta de l’adaptació dirigida per Abdellatif Kechiche de la novel·la gràfica El azul es un color cálido de Julie Maroh, que també podreu trobar a les biblioteques municipals de la ciutat.
Als 15 anys Adele (Adèle Exarchopoulos) té dues coses molt clares: és una noia i li agrada sortir amb nois. Però tot el seu món canviarà de sobte. Un dia a la plaça principal de la seva ciutat veu els reflexos dels cabells blau d’Emma (Léa Seydoux) i, sense saber com ha passat, descobreix que li agrada d’una manera en la qual mai abans li havia agradat ningú. Adèle canviarà la seva forma de veure el món i la manera en què altres la miren, el que no li resultarà gens senzill. El seu poderós i juvenil amor per Emma l’elevarà a sentir-se dona i voler conèixer els seus propis sentiments com a una veritable adulta. Però la vida no ho posarà fàcil, i els problemes d’Adèle amb el món que l’envolta, la mentalitat tancada dels seus pares, i una dura moral, s’interposaran en el seu camí cap a la llibertat i la felicitat.
La vida de Adèle és una història d’amor i ruptura explicada mil vegades, especialment en el cinema francès. El seu contingut dramàtic és fins i tot esquemàtic: amor a primera vista, despertar de la sexualitat, passió física corresposta, convivència, ruptura i retrobament. Kechiche només recull l’estructura del còmic original de Maroh -que és molt més tràgic i mòrbid que el film- per, a partir d’ell, oferir una lliçó de posada en escena d’allò que en definitiva fa gran a una pel·lícula: l’harmonia entre idea i representació, o si voleu, entre l’escriptura, la direcció i la interpretació. Maroh va marcar distància amb l’adaptació feta per Kechiche, dient que li preocupava la “banalització de l’homosexualitat” dels personatges principals en les escenes explícites de sexe que presenta el film.
El azul es un color cálido, premi del Públic en 2011 al Festival de Còmic d’Angoulême, és una novel·la gràfica sensible i sincera. Una obra que descriu amb molta delicadesa la quotidianitat d’una dona jove mitjançant la lectura dels seus diaris. La Il·lustració de Julie Maroh permet identificar-se amb les seves protagonistes sense adonar-nos. El traç de l’autora proposa unes perspectives i unes postures tan inesperades com la vida mateixa. Les dues protagonistes intenten estimar-se malgrat les dificultats que suposa la visió de l’homosexualitat per de la societat i els seus propis prejudicis.
Aquest és el tràiler oficial de la pel·lícula:
