‘Hombres fuera de serie: de los Soprano a Breaking Bad…’

És una obvietat que actualment estem vivint dins del fenomen de les sèries televisives, així com anteriorment va passar amb altres mitjans com la ràdio, la música, el cinema,… Hombres fuera de serie: de los Soprano a The Wire y de Mad Men a Breaking Bad: crónica de una revolución creativa, de Brett Martin, és el llibre que ve a testimoniar això i a escodrinyar en l’interior d’aquest període que s’ha vingut desenvolupant al llarg de la darrera dècada i mitja.

Si el gran impacte de la ràdio se situa als anys 30, el de la indústria discogràfica als 50 i el del cinema de Hollywood als 70, la tercera edat daurada de la televisió transcorre per a molts entre 1999 i 2013, la qual cosa es deu tant a la necessitat de nous continguts com de noves formes narratives, aspectes que es veuen clarament en les sèries de TV.
Tal i com sosté el propi Martin en una entrevista al diari El Mundo “la primera edat de oro als EEUU fa referència als primers dies en blanc i negre, abans de que fos un mitjà de masses, quan ningú sabia ben bé que fer i coincidien grans directors i obres teatrals. La segona etapa correspon a una fase als 80 i primers 90, l’última vegada que les cadenes generalistes gastaven diners per crear art. Aquelles cadenes allisaren el camí per la tercera etapa i crearen l’estructura narrativa amb sèries com Canción triste de Hill Street, Saint Elsewhere i Luz de luna“.

Aquest llibre aborda aquesta tercera etapa iniciada a finals dels 90 en el que el panorama televisiu va viure una transformació sense precedents. Mentre les grans cadenes generalistes seguien a la recerca del mínim comú denominador, un grapat de sèries artísticament ambicioses que reintentaven la narració televisiva varen aterrar a la televisió per cable. Series que deixaven de preocupar-se por agradar a l’espectador mitjà, que s’oblidaven de llocs comuns i personatges arquetípics, de trames tancades i finals feliços. Sèries com Los Soprano, The Wire o posteriorment Mad Men i Breaking Bad. De sobte un llamp creatiu omplia la televisió de sexe, violència, conflictes racials i mort.

Brett Martin, corresponsal de la revista GQ i col·laborador de publicacions com Vanity Fair, The New Yorker, The New York Times, Bon Appétit i Food & Wine, combina el reportatge en profunditat i les entrevistes personals amb el context històric i l’anàlisi cultural per donar forma a Hombres fuera de serie.
Els seus “homes difícils”, del títol original Difficult men, són els antiherois de les millors sèries d’aquests últims anys. Personatges com Tony Soprano (Los Soprano), Don Draper (Mad men), Walter White (Breaking bad), Al Swearengen (Deadwood), Nucky Thompson (Boardwalk Empire) i tot l’elenc que apareix a The wire; una classificació que es pot fer extensiva als creadors d’aquestes mateixes sèries, showrunners, on també predomina el sexe masculí: Vince Guilligan (Breaking Bad), J. J. Abrams (Perdidos), Aaron Sorkin (The Newsroom), Nick Pizzolatto (True detective) i un llarg etcètera.