Come prima, de Alfred
Lionel Papagalli, nom real d’Alfred, és un autor francès de còmic. Va néixer a Grenoble 19 maig 1976 en una família d’actors de teatre. Ratolí de biblioteca, música i cinema, va obtenir una llicenciatura literària amb brillantor i intentà de manera autodidacta de convertir-se en dibuixant. Va començar a publicar a revistes abans de la creació amb els amics de la revista Scalp!
L’àlbum d’Alfred que us presentem avui, Come prima, ha estat guardonat amb la Fauve d’Or (Premi a la Millor Obra) del Festival d’Angoulême d’enguany.
A finals dels anys 50, els germans Fabio i Giovanni es posen al volant d’un Fiat 500 per iniciar un viatge de profund significat. Giovanni ha convençut Fabio d’honorar la memòria del seu pare, i per això es dirigeixen a Itàlia, la seva terra natal, que van deixar fa molts anys. Les personalitats totalment oposades dels germans i la intimitat forçada del petit automòbil generaran conflictes, silencis, records i retrobaments. Així, a poc a poc, aflorarà el retrat del pare absent, i amb ell, la certesa que les ferides familiars solen transcendir el pas del temps.
Come prima és una famosa cançó gravada a la fi de 1957, coneguda sobretot per la interpretació del cantant Tony Dallara, del single es van vendre centenars de milers de còpies, i que va ser adaptada a diversos idiomes i mercats. Fins i tot José Guardiola va signar la versió en català en ple franquisme. La seva lletra, embafadora i reiterativa, com era norma en la música melòdica d’aleshores, no era altra cosa que una apassionada confessió per part d’un amant que rememorava els primers dies de idil·li, prometent per al futur més passió encara. Ara l’historietista Alfred ha triat el mateix títol per a aquesta novel·la gràfica, situant cronològicament en el moment en què aquella balada es popularitzava, i triant per encapçalar el cartell a un pobre desgraciat que, encara que no ho sàpiga o no ho vulgui reconèixer, també desitja que tot torni a ser com abans.
