L’elegància de l’eriçó

“La senyora Michel té l’elegància de l’eriçó: per fora està cuirassada de punxes, una veritable fortalesa, però tinc la intuïció que per dins és simplement tan refinada com els eriçons, que són uns animalons falsament indolents, feroçment solitaris i terriblement elegants.”

Aquesta és la definició que ens fa la Paloma a la pàgina 122 del llibre. Una definició que retrata gairebé a la perfecció una de les protagonistes de la novel•la, la senyora Renée Michel, i que és feta per l’altra protagonista, com hem dit abans, la Paloma.Però en realitat aquesta definició es podria dir que serveix per a les dues: per a la Renée, una dona de 54 anys, i per a la Paloma, una adolescent de 12.

La Renée és la portera de l’edifici d’apartaments on viu la Paloma i, el que les vincula de debò, és que ambdues tenen unes ments brillants i intel•ligents, però opten per amagar-ho a la resta de veïns i persones del seu entorn. La Paloma perquè no vol que a casa seva, on les aparences són d’una importància cabdal, es plantegin que el seu intel•lecte frega el qualificatiu de superdotada. La Renée perquè creu que si pertany al món obrer no té dret a mostrar les seves aptituds, a banda dels conflictes que li podria ocasionar.

Amb aquesta premissa com a punt de partida i centrant l’exposició argumental en aquests dos personatges, Muriel Barbery ens ofereix una història a dues veus: el dietari de la Paloma, amb els anomenats ‘pensaments profunds’, i la narració també en primera persona de la Renée, amb reflexions filosòfiques, raonaments sobre literatura i música, i apunts al voltant del món del cinema, entre altres.

Tot això amb una mirada enginyosa, crítica, en ocasions farcida d’humor i ironia, i en altres moments indignada pel comportament aliè. Però el més important és que aquesta panoràmica social que se’ns mostra al llarg de les pàgines de la novel•la, no només fixa el seu objectiu en els mals de la burgesia, sinó que la seva visió es pot extrapolar vers un comportament social més genèric i no sols propi d’aquesta classe: la necessitat d’aparentar.

Sigui com sigui, aquesta façana, la màscara que tant la Renée com la Paloma han edificat de portes enfora es veurà sacsejada amb l’arribada d’un nou inquilí a la finca: el senyor Kakuro Ozu. Ell simbolitza un plantejament del viure molt més senzill i planer, que sense abandonar la bona educació, sap cercar persones entremig de la gent sense fer cas a la tendència imperant del ‘políticament correcte’. Aquesta alenada d’aire fresc modificarà per força els hàbits d’ambdues protagonistes, farà que es coneguin entre elles més enllà del tracte veïnal i s’identifiquin l’una amb l’altra, i aportarà una nova forma d’encarar la realitat i la vida.

VÍDEO. L’elegància de l’eriçó a Els matins de TV3.
El col·laborador del programa, Jordi Llavina, ens parla al racó de literatura del llibre L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.

MÉS INFORMACIÓ. Crítica literaria de Aurora Intxausti a El Pais.
L’elegància de l’eriçó a El Pais Digital. (en castellà)

Sílvia Romero.
Web.
Club La Crisàlide.