Justicia ciega. Anne Perry
Anne Perry va néixer el 28 d’octubre de 1938 a Blackheath, Londres, Anglaterra, amb el nom de Juliet Marion Hulme, però va passar gran part de la seva infantesa i adolescència a Nova Zelanda.
Per aquella època i encara amb el nom de Juliet, Anne va entaular una estreta relació amb Pauline Parker, que acabaria el 1954 amb l’assassinat de la mare de Pauline per part de la parella.
Després de complir la seva pena de presó de cinc anys, Juliet, convertida en Anne Perry i condemnada a no veure mai més a Pauline. Va marxar als Estats Units ia Anglaterra, treballant com a comercial i hostessa.
A finals dels anys 70 va iniciar la seva carrera com a escriptora, aconseguint l’èxit amb la seva primera novel·la, The Carter Street Hangman, que es va publicar deu anys després d’haver-la escrit. Aquest títol està protagonitzat pel policia Thomas Pitt i la seva perspicaç dona Charlotte, personatges, al costat de la sèrie protagonitzada per l’inspector William Monk i la seva companya Hester, que li van concedir fama internacional.
Gràcies a la acurada recreació dels clarobscurs i les ambigüitats de la societat victoriana, a uns personatges entranyables i hàbilment cisellats, i a unes trames sòlides i intel·ligents, Anne Perry ha sabut guanyar-se a milions de lectors a tot el món.
És una dona d’amplis coneixements i de gran cultura. Estima l’òpera i ha traduït a l’anglès diversos textos grecs, llatins i italians, és membre de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (els seus membres es coneixen com Mormons) i és molt gelosa de la seva intimitat.
Viu a la vila de Portmahomack, al nord d’Escòcia, amb la sola companyia d’alguns gats i un gos i la proximitat de la seva mare qui viu a la perifèria. Mai s’ha casat.
Anne Perry torna amb Justicia ciega, una nova aventura de William Monk, que serà la dinovena entrega de la sèrie.
L’argument de Justicia ciega ens condueix primer cap Hester Monk, qui continua amb la tasca d’infermera a la clínica. Allà hi treballa una noia que li confessa que el seu pare ha caigut en la ruïna per culpa d’un predicador sense escrúpols, el carismàtic Abel Taft. Motivada per la curiositat i per un afany de fer justícia, Hester Monk decideix demanar ajuda per esbrinar si el predicador és un estafador.
Quan es descobreix que els diners donats pels feligresos no es destina a obres benèfiques, sinó que s’usa per sufragar el seu elevat nivell de vida, Taft és acusat i portat a judici. El jutge és el brillant advocat Oliver Rathbone, amic dels Monk.
La culpabilitat de Taft sembla clara però un testimoni inoportú fa que el judici doni un tomb que podria deixar en llibertat l’acusat. Tot i que Rathbone no pot inmiscuir–se, acaba donant un pas benintencionat però temerari que podria arruïnar la seva carrera, la seva reputació i fins i tot la seva vida.
La novel·la es divideix en dues parts molt ben diferenciades. Tenim la presentació dels fets, l’inici d’un conflicte judicial que arrenca quan Hester Monk decideix ajudar la infermera de la clínica. No és una ajuda altruista sinó que també serveix perquè la protagonista es reconciliï amb el seu propi passat, amb la culpa per no estar amb la família en els moments més durs.
Un cop establerta la presentació tant William Monk com la seva dona, i Scuff, el seu fill adoptat, queden en un segon pla. La trama se centra completament en un dels seus grans amics, Oliver Rathbone, amb el qual comparteixen a més d’una amistat molt forta, secrets i moments molt durs. Amb ell ens endinsem en les tortuositats que ofereix la legislació britànica del segle XIX, i en concret en la seva manera d’enjudiciar les persones.
La segona part comprèn tots els passos que realitzen tant Oliver, com Monk i la seva família, perquè el primer pugui sortir del problema en què s’ha ficat.
Justicia ciega està molt ben escrita, l’ambientació de l’època és excel·lent, els personatges estan molt ben caracteritzats i la trama té la suficient força per atrapar.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
