Les ànimes grises

Durant el mes d’abril el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Les ànimes grises, de de Philippe Claudel.

Aquesta novel·la, guanyadora del prestigiós premi Renaudot i elegida Llibre de l’Any pels llibreters francesos i la revista Lire, podria ser catalogada com a novel·la negra, perquè tracta d’un assassinat i de la corresponent investigació, però no ho és. Més aviat l’hauríem de definir com a un drama psicològic on s’exploren les profunditats de l’ànima humana, de la vida i de la mort, i les relacions interpersonals en el si d’una petita i tancada comunitat.
La història comença amb la veu d’un narrador en primera persona que escriu en petits quaderns els records, encara torturants, de l’assassinat d’una nena de deu anys, en una petita ciutat de províncies francesa, en el marc de la I Guerra Mundial.
Han passat vint anys, però el narrador, un personatge més de la trama de qui no coneixerem la identitat fins gairebé el final, té necessitat de reviure els dramàtics esdeveniments que envoltaren el succés: “Però de totes maneres he d’intentar parlar. Parlar de tot el que fa vint anys em pesa al cor. Els remordiments i les grans qüestions. He d’obrir el misteri amb una ganivet, com si fos un ventre, i ficar-hi les mans, mal sàpiga que res no farà que res canviï”.
Els principals personatges, Belle, la nena assassinada, el fiscal Destinat, vidu i solitari, de qui el narrador sospita que va ser l’assassí, el jutge Mierck, la mestra, el mateix narrador i la seva dona, no són els autèntics protagonistes d’aquesta novel·la, perquè el que l’autor sembla voler mostrar és el ventall de les misèries humanes i els dimonis personals d’un poble arruïnat per la guerra encara que intenti viure-hi d’esquena.
L’estil de Claudel, una prosa eficaç i que embolica, que enganxa i arrossega, unit a les seves dots d’aprofundir en la naturalesa i les zones més fosques del homes i les dones corrents, aconsegueixen una narració viva i carregada d’emoció, malgrat la galeria d’ànimes grises que la poblen…

L’autor: Philippe Claudel

Philippe Claudel, un escriptor que és també guionista i director cinematogràfic, va néixer el 1962 a Nancy (França).
Des de sempre es va sentir atret pel món de les lletres i del cinema, i en conseqüència va començar la seva trajectòria professional com a professor – a diversos Liceus i a la Universitat de Nancy, on va impartir classes d’Antropologia Cultural i Literatura – i com a guionista de televisió i cinema. A més, en el seu temps lliure va impartir classes a nens discapacitats i a presos.
Va ser un gran admirador de George Simenon i Jean Giono, des de molt jove, i va publicar la seva primera novel·la, Meuse l’oubli, l’any 1999.
D’ençà d’aleshores les seves novel·les han merescut diversos guardons: el premi France Télévisión 2000, per la seva novel·la J’abandonne, el Bourse Goncourt de la Novel·la 2003 per Petites mécaniques, el premi Renaudot 2003 per la seva cinquena novel·la, Les ànimes grises, i el Goncourt dels Estudiants el 2007 per la novel·la L’informe de Brodeck.
Altres novel·les seves, també molt celebrades pel públic, han estat: La néta del senyor Linh (2006) i Aromas (2013)
Claudel també va dirigir una curiosa col·lecció, Ecrivins, de l’editorial Stock: es tracta d’un conjunt de novel·les en què el vi és evocat o serveix de teló de fons.
En el vessant cinematogràfic, el 2008 va fer el guió i dirigí la pel·lícula Il y a longtemps que je t’aime, que va aconseguir el premi César a la millor òpera prima i el BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa, i el 2011 també va ser guionista i director de Tous les soleils, traduïda a l’espanyol per Silencio de amor.
Tant a la literatura com al cinema, els seus arguments són originals i s’orienten cap a l’aprofundiment dels problemes humans. Fa descripcions senzilles i trames gairebé minimalistes. Precisament en aquesta aparent senzillesa rau la poesia i calidesa que traspuen les seves obres.