Limbo

El mes de juliol el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la de l’escriptora italiana Melania G. Mazzucco Limbo.

L’obra: Limbo
Aquesta novel·la és alhora una denúncia de les contradiccions de l’aparentment acció humanitària a Afganistan i un relat intimista de lluita per recuperar una vida i un passat d’una dona jove que hi va participar. Una història èpica i lírica d’amor i de guerra.
Manuela Paris és una jove suboficial de l’exèrcit italià destinada a una missió a l’Afganistan. En el seu decurs cau greument ferida en una acció en què perd la seva tropa. Quan torna al seu poble natal, Ladíspoli, per a mirar de recuperar-se de les ferides físiques i de les morals, presa del sentiment de culpa per haver sobreviscut mentre els seus homes morien.
Una part de la novel·la, escrita en primera persona, està formada pels records de l’estada a Afganistan, sota el títol de Homework, ja que es tracta d’una mena de deures imposats pel metge per tal d’ajudar-la a superar el trauma moral; l’altra, escrita en tercera persona i titulada Live, relata el retorn de Manuela a la seva llar, a la seva complicada família i la trobada amb un misteriós personatge que podria ajudar-la en el difícil camí del retorn a la Vida.
Limbo, escrita amb l’evident intenció de fer reflexionar ja no tant sobre la brutalitat de la guerra, com sobre les conseqüències físiques i psíquiques dels que s’hi ha vist embolicats, encara que sigui voluntàriament, és dura pel que relata i pel dolor dels seus protagonistes, però resulta emocionant i molt motivadora.
A destacar l’interès dels temes que proposa, y la valoració del sentit del compromís i de com els sentiments poden ser elements de redempció de tots els homes i les dones que, fruit de diverses circumstàncies de la seva vida, viuen transitòriament o permanentment als llimbs.
En diu el crític D. Gigliolo, del Corriere della Sera: “Limbo és una festa dels cinc sentits: colors, olors, sons, sensacions tàctils s’entrelliguen amb records i pensaments amb una naturalitat que es tradueix, òbviament, en un resultat artístic”

L’autora: Melania G. Mazzucco
Nascuda a Roma, l’any 1966, filla de Roberto Mazzuco, també escriptor, va estudiar al Liceu Mamiani i es llicencià el 1992 en Història Moderna i Contemporània de la Literatura Italiana a la Universitat La Sapienza, de Roma.
Entre el 1988 i el 1990 havia assistit al Centre Experimental de Cinematografia de Roma i s’havia graduat en escriptura de guions, així com havia participat en diversos cursos de muntatge, vestuari, i fotografia.
Entre 1995 i 2002 col·labora amb l’Enciclopèdia Trecanni com a editora de la secció de Literatura i Espectacles. L’any 1995 escriu, juntament amb Luigi Guarnieri Una pàl·lida felicitat. Un any a la vida de Giovanni Pascoli, que guanya el concurs per a obres teatrals inèdites i que és produïda pel teatre Stabiles di Torino. Aquesta obra és reconeguda, en estrenar-se, el 1996, amb la medalla d’Or com a la millor obra dramàtica italiana.
El mateix any, publica la seva primera novel·la, El beso de la medusa, que és finalista del premi Strega. Des d’aleshores, se succeeixen els títols: La sala de Baltus (1998), Ella tan amada (2000), biografia de l’escriptora Annemarie Schwarzenbach, i guanyadora dels premis Napoli i Vittorini, Vida (2003), història novel·lada de la seva família i guanyadora del premi Strega, Un dia perfecto (2005), La llarga espera de l’àngel (2008), biografia novel·lada de Tintoretto, Limbo (2012), premi Elsa Morente i Tal como eres (2013).
Melania G. Mazzucco és considerada com una de les més brillants escriptores italianes que, a més de novel·les, escriu assaigs i guions cinematogràfics, teatrals i radiofònics i que col·labora a diversos periòdics amb reportatges de viatges.
Diu d’ella la crítica: “La magnífica, flexible i zigzaguejant prosa de Mazzucco acredita en el lector la seguretat d’estar davant d’un dels talents més prodigiosos de la novel·lística actual” (Francisco Solano. El País).