20 anys sense Krzystof Kieslowski
Krzysztof Kiéslowski va ser, sens dubte, un dels realitzadors europeus contemporanis més simbòlics i dedicats que es recorda, no només en el panorama europeu, sinó al món del cinema en general.
La seva trilogia dels colors, aquella que simbolitzava els ideals de la Revolució Francesa: Llibertat, igualtat i fraternitat, va ser la que va convertir-lo en un dels realitzadors europeus més destacats i també va ser un dels millors testaments cinematogràfics que un cineasta pot deixar, ja que poc després de l’estrena de la darrera part morí d’un sobtat atac de cor. Fou un tretze de març d’ara fa vint anys.
Krzystof Kiéslowski va néixer Varsòvia el 1941 i va passar la seva infantesa en diverses ciutats petites. A l’edat de 16 anys Kieślowski va ingressar a una escola de formació de bombers la qual no obstant va abandonar només tres mesos després. Desorientat i sense cap objectiu concret, el 1957 es va posar a estudiar teatre i aviat decidí que volia ser director teatral. Com no existia encara cap formació especial per directors, es va decidir a estudiar cinema.
Kieślowski intentà matricular-se a l’escola nacional de cinema de Łódź, una escola que també havia acollit i format a reputats directors del cinema polonès com Andrzej Wajda o Roman Polanski, però va ser rebutjat en dues ocasions. Al tercer intenta aconseguí entrar i va estudiar allà quatre anys, entre 1964 i 1968. A l’escola es va decantar per la realització de documentals i va conèixer la seva dona, Maria Cautillo.
A finals dels anys ‘80, va realitzar per a la televisió una de les seves obres més importants: Decàleg. Aquesta és una obra basada en l’estructura dels ‘Deu Manament’s amb la qual Kieślowski va prendre com a excusa argumental la religió per parlar de l’ésser humà i de les seves contradiccions morals. Cada capítol té una durada aproximada d’una hora.
Després del seu pas per la televisió polonesa, a principi dels ‘90 va començar a treballar a França, on va realitzar quatre pel·lícules amb el productor Martin Karmitz, La doble vida de Verónica i, la seva obra més important, la trilogia Tres Colors.
Després de l’èxit d’aquestes pel·lícules es va retirar per escriure el guió d’una altra trilogía: Paradís, Purgatori i Infern basada en la Divina Comedia de Dante, però la feina quedà inacabada al morir.
L’any 2002 el prometedor cineasta alemany Tom Tykwer va recuperar aquest guió inacabat de Kiéslowski i realitzà Heaven, amb Cate Blanchet i Giovanni Ribisi com a protagonistes. El film va rebre moltes crítiques i el projecte de la següent pel·lícula va passar al director bosni Danis Tanovic. L’Enfer es va estrenar el 2005 i va ser protagonitzada per la francesa Emmanuelle Beart, va tenir millor repercussió que Heaven, però no va tenir l’èxit esperat i la tercera part ‘Purgatori’, no ha estat produïda.
La música als films de Kiewslowski és un element molt important i des de El Decàleg, treballa sempre amb el seu compatriota, el compositor Zbigniew Preisner.
La seva ‘Cançó per a la unificació d’Europa’, basada en el primer capítol de Corintis (Carta de Sant Pablo als corintis), se li atribueix al personatge de Patrice De Courcy en la primera part de la trilogia Tres Colors: Blau, i exerceix un paper important al llarg de la pel·lícula. La seva música per a la tercera part de la trilogia, Tres Colors: Vermell, inclou dues versions en francès i polonès per a un poema de Wisława Szymborska, poetessa guanyadora del premi Nobel.
A les Biblioteques de Vilanova podreu trobar algunes de les pel·lícules de Kieslowski, així com les bandes sonores compostes per Zbigniew Preisner.
Us deixem amb un vídeo que compara escenes similars de Tres colors, on destaca l’ús de cada color blanc, blau i vermell en la posada en escena de les tres pel·lícules.
