Xesco Boix hauria fet 70 anys
El passat 3 de febrer, e músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil, Xesco Boix hauria fet 70 anys.
En Xesco ja de ben petit va rebre tot tipus d’influències. La mare li va ensenyar a tenir interès per la música. El seu pare, Josep Maria Boix i Selva va ser un reconegut poeta del nostre país. Com tants infants de Catalunya va pertànyer al moviment escolta, de la mà de Mossèn Batlle d’ell va aprendre un munt de cançons que inclogué en el seu repertori habitual.
Amb 17 anys marxà a estudiar els Estats Units. Aquest fet li canvià la vida. Allà va sentir per primera vegada parlar de Bob Dylan, Joan Baez i Peter, Paul & Mary. Allà va aprendre els primers acords de guitarra. I allà va conèixer l’obra de Pete Seeger, una de les persones a qui més va admirar i a qui mirà d’emmirallar-se.
En tornar dels Estats Units, en Xesco s’integra al Grup de Folk que pretenia retornar a la cançó popular i fer participar activament a l’auditori. A diferència dels Setze Jutges, que s’influenciaven per la cançó francesa, el Grup de Folk pretenia recuperar la cançó catalana i deixar-se influenciar pel folk nord-americà, en aquells moments en plena efervescència.
El Grup de Folk va durar dos anys. Cadascú va concretar més la seva tasca i les seves inquietuds, necessàriament per camins diferents, i en Xesco va triar la mainada i, amb en Jordi Roure formen el grup Ara va de bo.
Els Ara va de bo foren el primer grup d’animació infantil i els primers que es dedicaren exclusivament a la canalla. Encara ara aquells primers discs tenen una frescor i una vigència comparables a la dels discs dels Beatles. En Xesco va estar-hi tres anys, després dels quals se’n desvinculà progressivament.
L’any 1973 arriba a la seva maduresa artística i decideix dedicar-se professionalment a l’animació infantil. En Xesco tenia el títol de mestre i no volia deixar de ser mai un bon mestre.
Va convertir el seu repertori en una mena de classe cantada i va obrir el camí de les escoles per desenvolupar la tasca d’educador, i un dels seus llocs preferits per desenvolupar aquesta tasca van ser els esplais, en un dels seus llocs preferits per actuar i ensenyar cançons.
En Xesco va ser sense cap mena de dubte el pioner de l’animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors i el seu material continua vigent. Al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes i publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.
Cançons com ‘Puff, el drac màgic’, ‘El gripau blau’, ‘Cric catacrac’, ‘Tumbalalaika’, ‘Ampolla de vi’, ‘M’he comprat un elefant’, ‘Si tu et vols divertir’, ‘Estima si vols ser feliç’, ‘Jo que no parava’, ‘La mosca’, ‘La bicicleta’… són i seran cançons de capçalera per a molts infants.
Fou un personatge valent i compromès amb el seu país i la seva llengua que gaudí d’una enorme popularitat en el món de l’animació infantil i de la música folk.
Al llarg de la seva vida, tanmateix, patí diverses crisis de malaltia depressiva que finalment el portaren a una fi tràgica l’any 1984. La seva pèrdua commocionà el món cultural i educatiu català.
A les Biblioteques de Vilanova trobareu la seva música: Xesco Boix
