Centenari del naixement d’Ingrid Bergman
El 29 d’agost de 1915 naixia a Estocolm, Suècia, l’Ingrid Bergman. Bergman es va quedar òrfena quan tenia 12 anys i el teatre i el cinema es van convertir en la seva nova llar. Bergman va rodar la seva primera pel·lícula a Suècia l’any 1934 i després d’una dotzena de films, va fer el salt a Hollywood per rodar la versió anglesa de la pel·lícula Intermezzo.
Aviat es convertí en una de les principals estrelles dels Estats Units i treballà amb els directors més famosos de l’època com Alfred Hitchcock o George Cukor, entre molts altres.
Tot i això, fou el seu paper en Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions més conegudes.
A Hollywood, Bergman va intentar mantenir la seva identitat i orígens i no va voler canviar de nom, ni depilar-se les celles ni adaptar-se al model de dona imperant en aquella època.
Potser per això, David O. Selznick la va promocionar com la primera actriu “natural” de Hollywood. Però ser “natural” no volia dir fer sempre el mateix paper i és per això que la descoberta del neorealisme la va trasbalsar.
Després de veure la pel·lícula de Rossellini, Paisà, ella li va escriure una carta oferint-se a treballar amb ell. Bergman viatjà a Itàlia per rodar Stromboli a les ordres del director romà i no van trigar en començar una relació sentimental.
La seva relació amb Rossellini es convertí en un escàndol (tots dos estaven casats) que els provocà molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i quedà exclosa de les produccions de Hollywood. La seva aventura sentimental i professional es va concretar en tres fills i sis films que encara avui són referència.
No va ser fins el 1956 que Bergman pogué tornar a aparèixer públicament com a protagonista a la pel·lícula Anastasia. Un dels seus darrers treballs fou el 1978 a la pel·lícula Sonata de tardor, d’Ingmar Bergman, considerada una de les seves millors actuacions.
Al llarg de la seva carrera, fou premiada amb tres Oscars. El 1945, per Luz que agoniza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundària per Assassinat a l’Orient Express. Fou nominada quatre vegades més pels seus papers en Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Joana d’Arc i Sonata de tardor. A més, guanyà dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d’Or.
Ingrid Bergam morí als 67 després d’una llarga lluita contra el cáncer de mama.
Durant la passada edició de la Mostra de Venezia , el seu nét, Alessandro Rossellini va presentar un curtmetratge documental per homenatjar la figura de la seva àvia. ‘Viva Ingrid!’ es nodreix dels videos familiars que la mateixa actriu va enregistrar durant la seva vida a Itàlia amb Rossellini.
Per conmemorar aquesta efemèride s’han programat actes arreu del món, però aquí a casa nostra tampoc deixen passar l’ocasió, i la Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle on és podran veure pel·lícules com Luz que agoniza, Sonata de Otoño, Recuerda, Encadenados o Stromboli, entre d’altres films.
A les Biblioteques de Vilanova podeu trobar algunes de les seves pel·lícules més destacades: Ingrid Bergman
Us deixem amb el tràiler del documental ‘Ingrid Bergman, In her own words’, que es va poder veure al passat Festival de Cannes.
