30 anys de ‘Los Santos Inocentes’ de Mario Camus
Un 4 d’abril de ja fa trenta anys es va estrenar als cinemes una de les pel·lícules més emblemàtiques del cinema espanyol, Los santos inocentes, dirigida per Mario Camus i basada en la novel·la homònima de Miguel Delibes, publicada l’any 1981.
Una família de camperols formada per Paco i Régula i els seus tres fills, Nieves, Quirce i la niña chica viuen en una humil casa al servei dels senyors d’un cortijo d’Extremadura cap allà els anys ’60, treballant, obeint i suportant humiliacions sense cap queixa.
La seva única aspiració és que els seus fills estudiïn per abandonar la vida que porten.
La seva filla menor, que anomenen la niña chica, és retardada mental i roman sempre en un bressol. A la família aviat s’afegeix Azarías, germà de Régula, en ser acomiadat del seu treball en un altre cortijo proper. Azarías és un innocent amb dificultat d’expressió i retard mental, l’única preocupació del qual és la cria d’una petita gralla (ocell), la seva milana bonica.
La vida al cortijo segueix la mateixa rutina de sempre, uns manen i d’altres obeeixen; esdeveniments familiars, caceres i festes se succeeixen a la Casa Gran. En una d’aquestes caceres, el senyoret Iván mata amb la seva escopeta a l’ocell d’Azarías, la qual cosa provoca una resposta brutal per part d’aquest.
La pel·lícula va ser un gran èxit de públic, recaptant fins a 500 milions de pessetes de l’època i els actors Paco Rabal (Azarías) i Alfredo Landa (Paco) van aconseguir, ex aequo, el Premi al Millor Actor al Festival de Cannes d’aquell any.
Mario Camus(Santander, 1935) és director i guionista de cinema. Va estudiar Dret i posteriorment estudis de cinema a l’Escola Oficial de Cinema. Pertany a la generació del Nou Cinema Español de la qual formen part, entre uns altres, Carlos Saura, Basilio Martín Patino, José Luis Borau, Julio Diamant, Miguel Picazo i Manuel Summers.
Va debutar com a director l’any 1963 amb Los farsantes, però ja tenia experiència com a guionista. Durant els anys ’60 i 70 va anar alternat la direcció dels seus propis guions amb pel·lícules més comercials al servei d’estrelles de cinema del moment com Sara Montiel o Ornella Mutti.
Els anys ’80 van estar marcats per les seves adaptacions literàries com La Colmena (1982) de Cela amb la que va guanyar l’Òs d’or al Festival de Berlín, La Casa de Bernarda Alba (1987) de Lorca o la mateixa Los santos inocentes.
Va continuar treballant fins a l’any 2007, quan dirigí la seva darrera pel·lícula, El prado de las estrellas. L’any 2001 va rebre el Premi Goya d’honor per la seva trajectòria.
A la Biblioteca podeu trobar més pel·lícules de Mario Camus i també les novel·les de Miguel Delibes.
Us deixem amb uns fragments de la pel·lícula.
