Pasaje de las sombras. Arnaldur Indridason

L’escriptor islandès Arnaldur Indriðason, fill del també escriptor Indriði G. Þorsteinsson, és periodista, crític de cinema i autor de novel·la negra. És l’autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d’exemplars venuts a tot el món a l’octubre de 2011.

El 1997 va crear per les seves novel les policíaques al personatge de l’inspector islandès Erlendur Sveinsson, un home obsessionat pel passat i l’ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer. Divorciat després d’un breu matrimoni, solitari i deprimit, Erlendur té una filla drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la qual només parla quan no pot escoltar-lo, i un fill anomenat Sindri Snaer.

La investigació criminal en les seves novel·les sol ser un pretext per resoldre un enigma del passat, i en elles el lirisme compleix un paper important. Tot això ho trobem en aquesta novel·la Pasaje de las sombras, que ha estat guardonada amb el Premi RBA de Novel·la Negra d’aquest any.

Dos agents de policia van a un immoble de la capital islandesa alertats per una inquilina, preocupada perquè un dels seus veïns porta temps sense donar senyals de vida. Després d’accedir a aquell descobreixen el cadàver de l’individu sobre el llit. La manca de senyals de violència i l’avançada edat del difunt apunten que la mort s’ha degut a causes naturals. No obstant això, l’anàlisi forense posterior dictamina que va morir per asfíxia, practicada segurament amb un coixí.

Sis dècades abans, una parella formada per una islandesa i un soldat nord-americà passegen per Reykjavik. Estem a finals de la Segona Guerra Mundial i les tropes nord-americanes han pres el relleu de les britàniques a Islàndia, despertant el recel dels vilatans. Aquests veuen amb especial rebuig l’afició de les seves dones joves a mantenir relacions amb membres de l’exèrcit estranger, una pràctica tan estesa i preocupant que ja ha estat batejada com la situació. A més, elles són sovint les més damnificades en acabar embarassades i repudiades, o descobrir que els seus amants ja tenen una família esperant-los a casa i només les volen com a diversió.

Al seu pas pel Teatre Nacional, l’esmentada parella descobreix al portal de l’edifici el cadàver d’una dona tapat feixugament amb cartrons.

Temorosos que els vinculin amb la desafortunada jove i que surti a llum la seva unió clandestina (el pare d’ella, un alt càrrec del Consell de Ministres, li ha prohibit rotundament que es vegi amb el noi) fugen precipitadament del lloc.

La investigació del cas recau en un membre de la policia judicial, Flóvent, i en Thorson, un enginyer que és fill d’immigrants islandesos establerts a Canadà. A l’espera de ser traslladat al capdavant, i engrossir així a les files aliades que participaran en el desembarcament de Normandia, Thorson assisteix a Flóvent en la seva qualitat de policia militar de les forces d’ocupació.

Les dues trames de la història acaben enfilades entre si qual delicat mecanisme de rellotgeria.