Pan, Educación, Libertad. Petros Márkaris
L’escriptor, també guionista de cinema i televisió, autor teatral i traductor, Petros Màrkaris va néixer a Istanbul el 1937, de pare armeni i mare grega. Després d’estudiar Economia a Grècia, Turquia, Alemanya i Àustria, va especialitzar-se en la cultura alemanya.
El 1965 va fixar la seva residència a Atenes, on va començar la seva carrera literària com a dramaturg, amb la peça Història de Ali Retzos. Des de llavors ha escrit altres obres de teatre, guions cinematogràfics i, a partir del 1995, la seva famosa sèrie detectivesca del comissari Kharitos, e1 desenganyat policia atenès que li serveix per fer una representació crítica de la societat actual.
Petros Màrkaris mai ha amagat el seu compromís polític i el seu ideari d’esquerres. Tant a través de la seva tasca com a periodista com en les seves novel·les, la denúncia de la corrupció i les desigualtats sempre ha estat present.
A mitjans de la dècada dels noranta començava a escriure i publicar els singulars casos del comissari Kostas Kharitos, un observador agudíssim de la realitat grega, a qui hem acompanyat a través de vuit novel·les pels carrers d’Atenes en la dècada dels noranta o durant el període preolímpic, i amb qui hem patit els rigors que la devastadora crisi que assola a Grècia.
Quan va començar la crisi al seu país, Màrkaris va decidir escriure el que ell va denominat la Trilogia de la Crisi. El 2011 apareixia Amb l’aigua fins al coll, seguida el 2012 per Liquidació final, que ens mostraven la terrible situació que està patint el poble grec.
Ara ens presenta Pan, educación, libertad, que, tot i que Màrkaris no vol cualificar-la com la seva novel·la més política, afirma que és la que aborda de manera més propera la crisi a Grècia.
Amb Pan, Educación, Libertad, Petros Màrkaris ens transporta a l’últim dia del present any i els primers dies del 2014: Grècia està en fallida i torna al dracma. També a Espanya torna la pesseta i a Itàlia la lira. Al comissari Kostas Kharitos li acaben d’anunciar que no l’ingressaran la nòmina durant tres mesos. Ell i la seva família s’hauran d’estrènyer el cinturó i potser no tinguin ni per a gasolina.
La paralització econòmica i l’empobriment del país afavoreix la solidaritat cap als desfavorits, però també, perillosament, l’aparició de grups neonazis violents que senten un odi profund pels països rics de la resta d’Europa i que volen fer justícia pel seu compte.
En aquestes difícils circumstàncies polítiques i socials es troba el país quan apareix tirat al carrer el cos sense vida d’un contractista adinerat que havia participat en els Fets de la Politècnica, el 1973, quan els estudiants es van rebel·lar contra la dictadura dels Coronels.
Al costat del cadàver, un telèfon mòbil que emet sense parar el lema que els estudiants cridaven llavors i que cobren vigència de nou: Pa, educació, llibertat. Ha tornat el país a aquells negres temps? Continuen sent vàlides les consignes i reivindicacions d’aquells antics estudiants? O hi ha alguna cosa més que s’amaga darrere d’aquest assassinat?
La troballa d’un segon cadàver fa pensar en l’existència d’un assassí en sèrie i posa en guàrdia Kharitos i els seus agents, que hauran d’investigar els fets.
Kharitos, amb menys mitjans que mai, ha de resoldre un assassinat relacionat amb aquesta fosca època investigant als que lideren tots els estaments de poder des de fa quaranta anys, ja siguin empresaris, sindicalistes o la Universitat mateixa, epicentre de les protestes contra la Junta dels Coronels a 1973.
Com ja havia avançat Petros Màrkaris fa algun temps, la Trilogia de la crisi no es queda en això, en tres entregues, sinó que s’ha convertit en una Tetralogia.
Epíleg serà el títol de l’obra que posarà definitivament punt final a aquesta sèrie, assegura Màrkaris. I desvetlla l’inici de la trama: “La novel·la comença amb el suïcidi d’un germano-grec. Als dos dies, l’ambaixada rep una breu carta que diu: Andreas Makridis no es va suïcidar, va ser assassinat. Signat, els grecs dels anys cinquanta”.
Aixó sí, tranquil·litza els seus seguidors amb la promesa que Kharitos continuarà:
“No em puc separar d’ell, però he de canviar de tema. No puc seguir escrivint sobre la crisi. Descriure la misèria és una cosa que fa molt mal”, assegura.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
