Elmore Leonard
Elmore Leonard és autor de mig centenar de novel·les de gènere negre i portava seixanta anys publicant novel·les a raó d’una per any, amb la mera excusa que li resultava divertit fer-ho. La seva idea de literatura no podia estar més clara. Encara que va començar com a escriptor de novel·les de l’oest, Leonard va passar ràpidament al gènere negre, on va recollir notable èxit de les primeres obres en la dècada de anys seixanta.
El primer western de l’escriptor va ser una narració de mitja distància titulada L’agent apatxe, la va vendre per pocs dòlars a la revista Argosy, que de seguida va veure en ell un mestre en potència del gènere. Posteriorment, Home a l’any 1961, va ser elegida pels especialistes com un dels millors westerns de tots els temps.
El seu mètode per inspirar-se, segons va confessar en una entrevista, consistia a submergir hipnòticament a la lectura d’una publicació titulada Autopistes d’Arizona. On els altres no veien més que paisatges àrids, Elmore s’entreveia un filó inesgotable d’històries, totes poblades de personatges nítidament definits.
Entre els seus èxits més aclamats destaquen The Big Bounce (1969), LaBrava (1983), Get Shorty (1990) i sobretot Rum Punch (1987), que seria portada posteriorment al cinema pel director Quentin Tarantino amb el títol de Jackie Brown. El director de cinema Steven Soderbergh va obtenir un èxit de crítica amb l’ adaptació de l’obra Out of sight com Un romance peligroso, amb George Clooney i Jennifer Lopez. Un altre de les seves novel·les com Get shorty, que parla sobre la incursió del mafiós Chili Palmer a la meca del cinema, també va ser adaptada en dues pel·lícules Como conquistar Hollywood i Be cool.
L’any passat li va ser concedit el premi a la seva carrera per la National Book Foundation, que va destacar la seu vibrant treball literari i el seu inimitable estil d’escriptura. En l’actualitat, està en emissió als EUA la sèrie de televisió Justified, basada en una de les seves novel·les curtes.
La seva obsessió era que l’estil no distragués el lector de la història. En un article al New York Times va publicar les seves deu regles per a l’escriptura que l’havien d’ajudar a romandre invisible mentre escriu un llibre. Va ser conegut fins la seva mort com l’escriptor de misteri més gran viu.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
