El círculo, de Bernard Minier
Bernard Minier, nascut l’any 1960, va créixer als Pirineus francesos. És un escriptor conegut pels seus contes i novel·les dedicades al misteri i la intriga.
Amb vuit anys, la lectura en veu alta per la seva mestra de Robinson Crusoe, li va revelar el seu futur: volia ser escriptor.
El 1982, ja amb desenes de textos mecanografiats, viatja per Espanya ‘manera Kerouac’: sexe, drogues & Sant Miquel. Va llegir a Camilo José Cela, Sabato, Ortega i Gasset, Neruda, Cervantes … Segons diu, mai va tornar del tot.
Bajo el hielo va ser el primer llibre de Minier publicat en castellà i amb el qual va aconseguir el Premi Polar de Millor Novel·la Francesa, i ha estat traduït a més de deu idiomes, amb unes molt bones xifres de vendes.
Qui hagi llegit Bajo el hielo difícilment podrà treure’s del cap la imatge inicial del cavall decapitat i penjat del pal del telefèric. El círculo s’inicia amb una altra colpidora imatge, aquesta vegada d’un assassinat, amb uns components tan visuals que és impossible no visualitzar l’escena i que aquesta recurrentment torni a nosaltres.
A El círculo, tornem a trobar-nos amb el comandant Martin Servaz, de la brigada criminal de Tolosa, encara obsessionat amb la figura esgarrifosa de Julian Hirtmann, l’assassí en sèrie de Bajo el hielo, mentre se li assigna un nou cas, el d’una jove professora assassinada a la petita ciutat universitària de Marsac, on, precisament, la seva filla acaba de començar els seus estudis.
Servaz recorre la ciutat de Marsac en un retorn al seu propi passat, ja que ell també va passar els seus anys de joventut allà, preparant-se per ser escriptor i no policia, retrobant-se amb vells amics, enemics i amors que creia oblidats i que tornen amb més força que mai.
Minier aprofita aquesta situació per parlar molt més del propi Servaz, de la seva vida, de les seves il·lusions perdudes… humanitza més al personatge, i ens permet acompanyar-lo en el seu particular descens als inferns. A més, el microcosmos universitari és un lloc ple de secrets i misteris, on res és el que sembla i la implicació d’un ambiciós polític pot malbaratar la resolució del cas.
A més, torna a aparèixer la capitana Irene Ziegler, ara relegada a un lloc menys important, però que, tot i determinant en la resolució del cas, no es prodiga massa en escena. Gairebé el mateix que Julian Alois Hirtmann, una ombra que es deixa endevinar durant tot el llibre, però que mai saps si està o no present, fent compartir al lector la paranoia justificada de Servaz. També tornaran a tenir papers importants el jove tinent Vicent Espérandieu, i l’excèntrica agent Samira Cheung.
Tot transcorre al juny de 2010, a la ciutat universitària de Marsac, on una jove professora ha estat assassinada. El seu cos apareix emmordassat i submergit en una banyera, mentre que un dels seus alumnes, un noi de disset anys que aspira a convertir-se en escriptor, roman en estat de xoc apostat a la vora de la piscina de la víctima. A la superfície suren, inerts, una gran quantitat de nines.
El comandant Martin Servaz, acudeix immediatament a l’escena del crim, perquè el sospitós, aquest noi drogoaddicte que plora al costat de la piscina i que diu no recordar res del que ha passat, és el fill d’una de les dones a qui més ha estimat. Així doncs, en aquest thriller el passat entra com una estampida en la vida de Servaz.
Per la seva banda, la filla de Servaz coneix el sospitós, així com als seus amics, motiu pel qual decideix iniciar una investigació pel seu compte, tot i que això pugui costar-li la vida.
Les indagacions del comandant i dels membres del seu equip, així com les que realitzarà en paral·lel la seva filla, descobriran l’existència de quelcom anomenat “El Cercle”, això és, d’unes reunions que se celebren cada 17 de juliol en un bosc proper amb la intenció d’homenatjar els nens morts durant un accident de trànsit ocorregut anys enrere.
Una segona investigació ocuparà també el temps del comandant Servaz: seguir les pistes que apunten cap a Julian Alois Hirtmann, l’assassí en sèrie que amenaça amb tornar a matar.
A El círculo, Bernard Minier es demostra una vegada més un mestre en la creació d’ambients turbulents, foscos i sinistres, en el mateix escenari físic, al sud-oest de França, una potent geografia literària.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
