La Islàndia d’Erlendur Sveinsson, ombres i llums
Arnaldur Indridason no renuncia a les seves arrels d’historiador, i per a les seves novel·les rebusca sota la gelada terra islandesa, desenterrant els problemes del passat les misèries dels homes que ni tan sols l’educació i el desenvolupament econòmic poden anul·lar totalment. Les seves novel·les creuen històries i personatges, amb la constant presència d’ Erlendur Sveinsson, el detectiu que serveix d’instrument per explicar la història d’Islàndia.
Erlendur Sveinsson és inspector de policia a Reykjavík. Nascut el 1946 a la granja de Bakkasel, al remot fiord Eskifjörður de l’est d’Islàndia, la seva família es va traslladar a Reykjavík després d’una tragèdia en què va perdre la vida el seu germà petit, Bergur.
Els pares d’Erlendur, Sveinn Erlendsson i Áslaug Bergsdóttir, van morir ja fa algun temps i, si no es compten els seus fills, no té més família.
Després de diversos treballs que no l’omplien, va tenir oportunitat d’entrar a la policia.
Es va casar amb una dona que va conèixer en un bar, Halldóra. El 1976 es va divorciar, abandonant els seus fills Eva Lind de 2 anys i el seu germà Sindri Snaer, un nadó de mesos.
Ha tornat a contactar amb els seus fills i intenta tenir cura d’Eva Lind, una drogoaddicta plena de retrets. La relació amb el seu fill, Sindri Snaer, un alcohòlic rehabilitat, és més distant, encara que menys conflictiva.
Erlendur és un home irascible, de constitució forta, cabell vermellós i celles poblades. En la seva joventut es va aficionar a la boxa, encara que ho va deixar fa molt temps. És esquerrà. No segueix a la moda i és una mica descuidat en la seva manera de vestir. Sol portar camises i per sobre armilla de punt.
Erlendur significa “foraster” i ell se sent estrany a la seva ciutat, amb els seus fills. La seva família procedeix dels fiords de l’est i ell mai s’ha sentit a gust a la ciutat, encara que hagi passat allà la major part de la seva vida i la coneix millor que ningú. És un representant de la Islàndia antiga, d’uns valors que s’estan perdent en la societat actual. Això es veu reflectit en el tipus de menjar que li agrada, menjar tradicional islandès: carn salada amb patates, pèsols i pastanagues, xai fumat amb salsa blanca, botifarres i salsitxes, cap de xai amb puré de colirave, així com en les seves lectures preferides, relats d’infortunis i desaparicions en travessies de muntanyes i erms. Curiosament, la beguda alcohòlica preferida de l’inspector no és l’aiguardent islandès, brennivín, sinó el licor francès Chartreuse.
No li agrada el cinema ni el teatre, encara que va per complaure Valgerdur, i en la televisió només veu reportatges. No té un reproductor de CD, prefereix la ràdio. És
Erlendur Sveinsson és un home fosc, ombrívol, introspectiu, que no comparteix molt de la seva vida. És una de les poques persones al món que detesta el sol de mitjanit, prefereix el fred de la tardor o fins i tot la foscor de l’hivern a la lluminositat de l’estiu. El seu entorn l’ofega, no és fort, no està blindat davant del dolor. L’horror del seu treball el persegueix, la brutícia i el mal li envaeixen i li fan oblidar com és la gent normal. La mort del seu germà quan la tempesta li va causar una gran impressió. Aquest esdeveniment, d’alguna manera va aturar el temps en la seva vida. Se sent vulnerable perquè se’n sent responsable.
Molt sovint, a l’hivern, Erlendur, seu sol al seu apartament a llegir històries reals de persones que han desaparegut, que simplement van desaparèixer en la natura islandesa. Aquestes històries nodreixen els vells sentiments de pesar i dolor i pèrdua. La seva única obsessió, els casos de persones desaparegudes, un fenomen molt islandès. Són els que més li interessen com a oficial de policia. Hi ha similituds entre aquest cas i la seva pròpia vida.
Erlendur no té amics més enllà dels seus companys de treball i Valgerdur, a qui va conèixer en el curs d’una investigació. Valgerdur és biòloga i quan es van conèixer estava casada, però el seu matrimoni feia aigües ja que el seu marit l’enganyava.
Elínborg forma part de l’equip de Erlendur des dels inicis. És cuinera aficionada, fins i tot ha escrit un llibre de cuina. Va estudiar geologia a la universitat, però es va trobar més a gust treballant a la policia. Grassoneta, de quaranta i molts, es va divorciar del seu primer marit als 27 anys. Un any més tard va conèixer Teodor (Teddi) amb qui viu. Van adoptar el nebot de Teddi, Birkir, i tenen a més dos fills, Valthór i Aron, i una filla, Theodora. Elínborg es mostra sensible al dolor de les víctimes i descobreix matisos que a el li passen desapercebuts.
Sigurdur Oli, és el més jove de l’equip. Alt i ben plantat, de cabells castanys, modern i meticulós, és llicenciat en ciències polítiques i a més ha estudiat criminologia als EUA. Viu amb Bergthóra, però no es compromet amb ella. És un representant de la nova Islàndia, de la gent que no dóna importància a les tradicions o la cultura islandesa sinó que prefereix les coses noves i si pot ser dels Estats Units, millor. Passa la major part del seu temps imitant tot l’americà, especialment l’esport. La seva manera de parlar, plena de paraules angleses, treu de polleguera Erlendur.
El seu mestre/a va ser Marión Briem, policia de portentosa memòria, pedant i exigent. Mai s’especifica si és home o dona i l’ambigu nom no en dóna cap pista.
Segons opina Arnuld Indridason, Islàndia és un país molt interessant per situar una novel·la negra. Si és cert el que diuen, que el paisatge i les condicions climàtiques forgen el caràcter i la manera de viure dels pobles, la Islàndia descrita en les seves novel·les és idònia per reflectir el caràcter del taciturn, malenconiós i solitari inspector Erlendur Sveinsson. L’agrest paisatge, solcat de profunds fiords, amb muntanyes escarpades, valls insondables i el clima inestable reflecteixen fidelment els estats d’ànim dels personatges.
Aquest clima canviant ha donat lloc a la dita local: “Si no t’agrada el clima, espera’t cinc minuts”. El clima també té molta importància a les novel·les de Indridason: a Las marismas una implacable pluja tardor revesteix de gris l’ambient, mentre que La veu té lloc en el més fosc de l’hivern. Ni tan sols el tènue sol primaveral de La dona de verd aconsegueix aixecar els ànims.
La seva particular formació geològica li ha permès presumir de meravellosos paisatges i, sobretot, dels seus abundants guèisers, i és que l’illa té més de 600 guèisers repartits per tota l’illa, convertint-se així al país del món que més quantitat de volcans i guèisers té. Islàndia es troba coberta gairebé en un 11% per glaceres, però curiosament, també té gairebé 200 volcans, 30 dels quals estan actius. Per això li diuen, la Terra del foc i gel. Encara tenim present l’erupció de l’Eyjafjallajökull l’any 2010, que tant va afectar a la major part del nord d’Europa.
Erlendur Sveinsson resideix aReykjavík on exerceix la seva feina com a policia. La bella capital d’Islàndia es troba principalment a la península Seltjarnarnes, però els suburbis van molt més cap al sud i l’est. És una ciutat dispersa, la majoria de la seva àrea urbana es troba en forma de suburbis de baixa densitat, com Norðurmýri on Indridason situa Las Marismas. El centre de la ciutat, però, és una àrea molt petita caracteritzada per cases eclèctiques i acolorides, amb bones botigues i restaurants.
A la mateixa península es troba l’enigmàtic llac Kleifarvatn, el llac més gran de la península i amb platges de sorra negra en ple desert de lava, on apareixen restes humanes a L’home del llac, la ciutat de Keflavik, lloc de naixement de Holberg, la víctima d’assassinat en Las marismas, i Sandgerdi, amb la tomba de la petita Audur Kolbrúnardóttir. Tot als voltants del famós Llac Blau, amb un espectacular entorn, el contrast entre el negre volcànic de les roques amb el blau cel i brillant de les aigües, i les columnes de fum i dolls de vapor sorgint al voltant, creen un paisatge únic i inoblidable. També a Hafnarfjörður, on va néixer Gudlaugur, nen prodigi i víctima a La veu.
Les investigacions també el porten a Húsavík, al nord de l’illa, on va viure uns anys Holberg. Molt a prop, al llac Mývatn es poden observar les nombroses formacions volcàniques que es troben a les seves ribes, com els cràters de Skútustaðir.
Una terra de contrastos on la gent desapareix amb certa facilitat segons Arnaldur Indridason, encara que no tots per sempre. De vegades els torna la pròpia terra: en una excavació troben un cadàver, un llac es buida, deixant al descobert el cos d’un home… I d’altres el que condueix a la troballa de les restes mortals és l’obstinació d’Erlendur Sveinsson, entestat a donar respostes a aquells que encara esperen a casa, sense poder recuperar-se de la sobtada desaparició d’un ésser estimat.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
