Carretera de plata. Stina Jackson

‘Tomándola de la mano, la condujo entre los pinos. Trenzó sus dedos entre los de ella como si fuera la cosa más natural del mundo. La perra gimió desconsolada al verlos desaparecer en la espesura. Los pies salpicaban a su paso, y el rocío trazaba líneas oscuras en los pantalones de la pareja. Solo una franja del sendero permanecía visible antes de ser tragada por la bruma. Al mirar la nuca de su acompañante, donde el cabello se le rizaba, Meja sintió un escalofrío, como si algo se hubiera despertado en su interior tras un largo letargo. Algo nuevo y ajeno.’

‘Carretera de plata’ és la novetat d’aquesta setmana. Stina Jackson és la seva autora.

On ens duu la lectura d’aquesta novel·la? A un país del nord d’Europa. És estiu, però els mesos passen i s’allarga fins a la tardor/hivern.

‘El sol de medianoche sacaría a la gente de sus madrigueras, llenaría de anhelo a los seres humanoss, los haría reír, amarse, agredirse los unos a los otros. Había personas que, aturdidas por el resplandor, se extraviaban y desparecían en aquel día perpetuo. Él, no obstante, se resistía a creer que llegaran a morir.’

I dels personatges, què en podem dir?

Lelle, el personatge masculí, es dedica a recórrer la Carretera de Plata a les nits. Cerca la Lina, la seva filla, desapareguda sense deixar rastre mentres esperava l’autobús. Encara té l’esperança de trobar-la. Tres anys de cerca i d’inoperància policial. Cada lloc d’aquesta carretera està marcat en un mapa, ja no hi queda paper sense marcar.

Meja, el personatge femení, una adolescent de disset anys que arriba amb la seva mare a un poble proper d’on viu Lelle per quedar-s’hi a viure. Allí coneixerà un noi del qual s’enamora i veurà la dinàmica d’una família completament diferent a la seva.

Què uneix els dos personatges?
La desaparició d’una altra noia molt semblant a la Lina.

‘Sin pensarlo dos veces, Lelle cruzó al carril izquierdo y condujo hasta la marquesina. Bajó la ventanilla del copiloto y le hizo un gesto con la mano. A pesar de saber que no podía ser ella, la decepción de que no fuera Lina estuvo a punto de apoderarse de su persona.
La chica se llamaba Meja y era nueva en el instituto. Durante sus clases solía sentarse junto a la ventana y se pasaba la mayor parte del tiempo garabateando dibujos floridos en el margen de su cuaderno. Él no le decía nunca nada por ser nueva y porque parecía estar muy sola. Al cabo de una par de segundos, ella dio un par de pasos vacilantes hacia el coche, lo que le permitió vislumbrar el resplandor de los ojos que se escondían a la sombra de la capucha.’

El llibre està escrit amb capítols curts que agilitzen la narració. La descripció del paisatge que acompanya l’acció ajuda a comprendre el comportament dels personatges, la bondat i la maldat dels quals es mostra d’una manera delicada i sensible.

Stina Jackson ha dedicat tres anys a escriure aquesta novel·la, la seva primera novel·la!

I no us expliquem res més! Ara toca que la descobriu vosaltres!