Los asesinos de la luna, David Grann

David Grann és un escriptor i periodista de renom que treballa a The New Yorker. Potser el seu nom no és gaire conegut, però seus són els llibres Z, la ciudad perdida i El viejo y la pistola (The old man and the gun), portat a la gran pantalla recentment amb Robert Redford com a protagonista. Ara arriba a casa nostra la seva darrera novel·la: Los asesinos de la luna, que com les dues anteriors tindrà la seva adaptació per a la gran pantalla de la mà, ni més ni menys, que de Martin Scorsese (en la direcció) i Leonardo DiCaprio (en un dels papers protagonistes). Tan aviat com va acabar de llegir el llibre, el director de Taxi Driver i Toro salvaje va veure amb claredat que Los asesinos de la luna havia de tenir la seva versió cinematogràfica i repetirà, per sisena vegada, amb un dels seus actors fetitxe (DiCaprio) després de Gangs of New York, El aviador, Infiltrados, Shutter Island i El lobo de Wall Street.

Los asesinos de la luna, novetat aquesta setmana a la Joan Oliva, és un exemple de l’anomenat true crime, un gènere de no ficció que examina un cas real. L’exemple més evident d’aquest gènere de crònica negra és el clàssic A sangre fría de Truman Capote.

Primeres pàgines.

David Grann ha recuperat un dels episodis més sagnats de la història nord-americana, un veritable episodi de segregació racial que va tenir lloc als anys 20 del segle passat. En aquesta ocasió, la història té com a protagonista la comunitat índia dels Osage. Els Osage vivien originalment a Kansas, però en finalitzar la Guerra de Secessió, van ser expulsats a territori d’Oklahoma. Un cop allà, en un territori sense aparents recursos naturals, les abundants reserves de petroli i gas van convertir els Osage en els nous rics de Nord-Amèrica. Tant rics que, durant la dècada dels anys 20 del segle passat, van esdevenir la comunitat amb més renda per càpita del país. Aquesta casualitat del destí, que va fer capgirar “l’ordre social establert”, va despertar una espiral de violència contra la comunitat Osage. Un darrere l’altre, un bon nombre d’homes i dones Osage van ser assasinats.

La situació va arribar a tal extrem que J. Edgar Hoover, el jove director del novell FBI, va agafar les regnes de la investigació i hi va destinar un equip d’homes dirigits per Tom White, un ex-ranger de Texas. No només per trobar els responsables de la massacre de què estaven sent objecte els Osage, sinó també per tal que l’FBI aconseguís un prestigi del qual encara estava mancat.

La novel·la Los asesinos de la luna ha estat lloada arreu i ha estat guardonada amb l’Edgar Allan Poe Award al Best Fact Crime. Conta de 3 parts: les dues primeres, historiogràfiques i la tercera, fonamentalment periodística.