Cerdos y gallinas. Carles Quílez

Carles Quílez Lázaro va néixer a Barcelona l’any 1966. És llicenciat en Periodisme per la Universitat de Barcelona, màster en Periodisme Judicial per la Universitat Autònoma de Madrid, director d’Anàlisi de l’oficina Antifrau i Contra la Corrupció de Catalunya.

Compatibilitza la seva feina amb la docència: és professor de periodisme d’investigació a la Universitat Pompeu Fabra. Imparteix seminaris i conferències sobre diferents temes: la investigació periodística davant de la investigació policial, el dret a la informació, els judicis paral·lels, el secret de sumari i la informació periodística, l’alarma social, l’ètica periodística, la psicopatia i la delinqüència de coll blanc, entre d’altres.

Per aquest motiu disposa de material audiovisual d’extrem interès que, fins i tot, està servint en l’actualitat com a argument tècnic per a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, en la seva àrea de psiquiatria, per estudiar la conducta criminal.

És un gran comunicador perquè s’ha forjat durant més de 20 anys en els serveis informatius de la Cadena Ser on va dirigir les àrees de Policia i Tribunal.

És autor de les següents novel·les i relats de no ficció: Atracadores, Cop a la Virreina (amb Andreu Martín), Psicòpata, Piel de policía (també amb Andreu Martín), Mala vida, que va guanyar el premi Rodolfo Walsh de la Setmana Negra de Gijón, 2009, i La solitud de Patrícia, Premi Crims de Tinta, 2009.

Cerdos y gallinas recrea dos casos de corrupció policial, el vinculat al tancament de les prostíbuls Saratoga i Riviera i al robatori de 400 quilos de cocaïna d’un contenidor del port de Barcelona, així com l’assalt mortal a un furgó blindat en uns multicines de Terrassa, i ens parla de la poca sincronització dels cossos de seguretat de l’Estat i de com uns i altres es podrien arribar a trepitjar un cas i fer-ho fracassar, amb el risc que comporta per a la població. Posa la veu d’alerta en les retallades que estem patint i que també afecten la seguretat dels ciutadans al retallar els serveis que presten aquests cossos.

Al llarg del llibre, Carles Quílez posa de manifest la seva idea de periodisme ètic, és a dir, no publicar notícies, encara sabent-les, que puguin arruïnar una investigació en curs; denúncia com alguns directors no tenen la preparació suficient per exercir el seu càrrec i els assenyala com a mers tecnòcrates…

També em de destacar la fotografia de Barcelona que ens ofereix la periodista Patricia Bucana, l’alter-ego de l’autor, a través dels bars que va visitant, mentre es llança a l’apassionant missió de desentranyar la veritat en un món murri, confús i podrit on res és el que sembla ni res és el que hauria de ser.

Les seves investigacions i la seva implicació l’empenyen al precipici, a les clavegueres de la societat. Cerdos y gallinas parla de corrupció policial i periodística, d’un món gris de traïcions i mentides. Ens situa en el punt exacte en el qual estan les relacions entre jutges, policies, periodistes i la delinqüència organitzada, tant la de pistola a la mà, com la de coll blanc. És la novel·la més arriscada de Carles Quílez, escrita a raig, amb la passió de qui no entén la vida d’una altra manera.