La muerte llega a Pemberley, de P.D. James

Phyllis Dorothy James va néixer a Oxford, Anglaterra, el 3 d’agost de 1920.

Va estudiar a la British School de Ludlow i en la Cambridge High School per a dones, abandonant l’escola als 16 anys per començar a treballar ja que la seva família no tenia molts diners i el seu pare, un inspector d’hisenda, no creia que una dona necessités una educació superior.

Va treballar a hisenda durant 3 anys i com a assistent d’un director de teatre després. El 1941 es va casar amb Ernest Connor Bantry White, un doctor de l’exèrcit amb qui tindria dues filles. El seu marit va tornar de la guerra amb una malaltia mental que li impedia exercir i James va haver de mantenir la família fins a la mort d’Ernest el 1964. James va estudiar administració per a hospitals i entre 1949 i 1968 va treballar per al National Health Service en un hospital de Londres.

El 1968 va aprovar un examen del British Civil Service, i entre 1972 i 1979 va treballar per al Criminal Law Department del Home Office a Londres. Després, entre 1988 i 1993, ho va fer a la direcció de la BBC i en la presidència del Literature Advisory Panell a l’Arts Council d’Anglaterra.

El 1983 va obtenir la Ordre de l’Imperi Britànic Order of the British Empire (OBE) i va rebre el títol de Baronessa James de Holland Park el 1991.

Considerada una de les grans Dames del crim, PD James ha dedicat la seva carrera literària, amb més de vint novel·les, a la novel·la policial. La seva creació més famosa és la del detectiu i poeta Adam Dalgliesh, protagonista de diversos dels seus llibres.

La primera novel·la de PD James, Cubridle la cara, es va publicar el 1962. Gairebé totes les seves novel·les han estat adptadas per a la televisió, destacant les realitzades per a la televisió britànica BBC.

Ara, la nonagenària autora, ha decidit que a les novel·les de Jane Austen falta algun assassinat i ha escrit una seqüela d’Orgull i Perjudici reprenent-la en el punt en què la va acabar l’autora, titulada La muerte llega a Pemberley on, segons afirma, ha recreat fins i tot l’estil literari de Jane Austen.

Estem a Pemberley, l’any 1803. Han passat sis anys des que Elizabeth i Darcy es casessin, creant un món perfecte que sembla invulnerable. Tenen dos fills i preparen el ball de tardor. La felicitat és absoluta. Però de sobte, en la vigília d’un ball, tot es torça. Sense ser convidada, es presenta Lydia, la díscola germana menor d’Elizabeth, la qual va fugir quan tenia 16 anys amb el ben plantat tinent George Wickham. Histèrica, plora i crida que han assassinat el seu marit al bosc de Pemberley.

James, per si algú recorda Orgull i prejudici, resumeix en un pròleg de tot just 12 pàgines la novel·la: la peripècia de la família Bennet amb cinc filles casadores i minsos ingressos, els esforços de la mare per casar, i la de els rics Darcy. L’orgullós, reservat i poc sociable senyor Darcy i els prejudicis d’Elizabeth.

Hi ha nous personatges i nous amors. Com en la novel·la d’Austen, no falten les xafarderies ni l’enveja. Hi ha ressons llunyans de la rebel·lió irlandesa contra el domini britànic de 1798 i de la guerra naval contra França.

Tot plegat, Elizabeth i Darcy senten que un perill inexorable amenaça la seva vida i la seva hisenda. Afloren tots els secrets, tornen els dubtes. James és una mestra en mostrar com un assassinat pertorba les vides de l’entorn de la víctima.