Blancanieves debe morir, de Nele Neuhaus

Nele Neuhaus, nascuda el 1967 a Westfàlia (Alemanya) va estudiar dret, història i filologia alemanya. Va treballar posteriorment en el món de la publicitat i va començar el seu camí com a escriptora autopublicant les seves novel·les que, inesperadament, van ser un gran èxit de públic i vendes.

Finalment, el 2009, un llibreter va posar a Neuhaus en contacte amb l’editorial Ullstein, que va apostar per ella i publicar totes les seves novel·les. Des 2011 ha aconseguit estar amb cinc títols a les llistes dels més venuts d’Alemanya.

Un altre detall d’interès és que Nele Neuhaus dóna gairebé tots els diners recaptats per la venda dels seus llibres a una fundació creada per ella per fomentar la lectura. A més, participa en altres projectes benèfics per recaptar fons per al continent africà.

La sèrie de misteri protagonitzada per Oliver von Bodenstein i Pia Kirchhoff ha fet que la seva fama traspassi fronteres i que els seus crims locals adquireixin dimensió universal.

Blancanieves debe morir és el quart lliurament de la sèrie protagonitzada pels comissaris Pia Kirchhoff i Oliver von Bodenstein, però la novel·la es llegeix de forma totalment independentment dels títols anteriors.

Tot comença un ombrívol dia de novembre, quan uns obrers troben un esquelet humà en un antic aeròdrom de l’Exèrcit nord-americà, en un poble prop de Frankfurt.

Poc després algú empeny a una dona des d’un pont. La recerca porta als comissaris Pia Kirchhoff i Oliver von Bodenstein al passat: fa molts anys, a la petita localitat de Altenhain, dues noies, Laura Wagner i Stefanie Schneeberger van desaparèixer sense deixar rastre. Un procés judicial basat en proves circumstancials va fer que el presumpte autor Tobias Sartorius acabés a la presó. Ara aquest ha tornat al seu poble després de complir una condemna de deu anys. La desaparició d’una altra noia desencadenarà una autèntica caça de bruixes …

El futur plana sobre ell com una gran incògnita i se sent envaït per la incertesa i la inseguretat. La seva arribada a Althenhain, el poble on encara viu el seu pare i en el que van tenir lloc els fets, és tot menys acollidora. Troba a Hartmut, el pare, vell, cansat, derrotat i abandonat per la comunitat que anteriorment l’havia respectat. Dos perdedors que compten des del principi amb la simpatia d’un lector àvid de saber la veritat. Inevitable no posicionar-se al costat del feble, del vulnerable, davant la quasi certesa que Tobias no va ser el veritable culpable. Però és que res és el que sembla…

Tobias es presenta com el protagonista principal, ja que ell és el detonant de tota l’acció que es genera al poble arran de la seva arribada. La tensió es respira a cada mirada, en cada comentari, en cada gest, en cada forçat silenci, en cada amenaça, vetllada o no tant, per part dels vilatans. I finalment es converteix en una novel·la coral en la qual cada secundari té el seu moment estel·lar i en què tots van donant sentit, molt a contracor, als dramàtics esdeveniments del passat, en què cada un a la seva manera ha jugat el seu paper.

D’altra banda, els comissaris Pia Kirchhoff i Oliver von Bodenstein, juntament amb el seu equip, marcaran les directrius de la enrevessada i complicada investigació iniciada arran de l’aparició d’un dels cadàvers de les noies assassinades onze anys abans. A més, han superar els seus propis problemes personals, assumptes que en el cas de Boldenstein es converteixen en un altre punt d’interès i que discorren paral·lels a la investigació policial.

I com a rerefons, Althehain i la seva gent, un poble aparentment tranquil però on els habitants amaguen les misèries de la naturalesa humana: la hipocresia, la mesquinesa, la bogeria, l’egoisme, la manca de compassió i de moral més enllà de la satisfacció de els propis desitjos… Però també finalment, i inevitablement, es desvetllarà el dolor, el patiment, la infelicitat, la culpa i el remordiment.