La tristeza del samurai, de Víctor del Árbol

Víctor de Árbol, nascut a Barcelona l’any 1968, va començar la seva carrera literària sent molt nen. És el més gran de sis germans i passava les tardes llegint a la biblioteca del barri barceloní de la Guineueta, acompanyat dels seus germans, fins que la seva mare els recollia en sortir de treballar. Una dona a qui qualifica de molt intel·ligent i una gran lectora. Això li va permetre llegir multitud de llibres que van alimentar la seva vocació d’escriptor.

Va ser seminarista durant cinc anys, al seminari de Mare de Déu de Montealegre, on va decidir que volia ser escriptor quan, en guanyar un concurs de redacció als 14 anys, li van regalar el llibre Réquiem per un campesino español, de Ramón J. Sender. Quatre anys més tard, quan es va enamorar, abandonaria la seva vida de seminarista.

Va cursar estudis d’Història a la Universitat de Barcelona i el 1992 va ingressar al cos dels Mossos d’Esquadra perquè “volia formar part de la realitat i, entrar a la policia en aquella època, em servia per ajudar a la gent des de dins i, a més, formava part d’un projecte democràtic i amb una identitat molt romàntica”. Aquest treball li ha permès apropar-se a l’aspecte més humà de les persones, a les que descriu de forma magistral en les seves obres.

Víctor de Árbol ha guanyat el Premi Tiflos de Novel·la amb El peso de los muertos (2006) i va quedar finalista en el premi Fernando de Lara amb El abismo de los sueños (2008).

Ara, amb La tristeza del samurai, Víctor de Árbol s’ha convertit en el primer espanyol a guanyar el premi a la millor novel·la negra europea, Le Prix du Polar Européen, que lliura Le Point, la prestigiosa revista francesa especialitzada en aquest gènere literari. Víctor de Árbol és el desè guanyador d’aquest certamen, que han guanyat anteriorment entre altres Philip Kerr, Arnaldur Indridason i Giancarlo de Cataldo. L’obra ha estat publicada per l’editorial Alrevés i, sens dube, situarà a Víctor de Árbol entre els millors escriptors espanyols de l’actualitat.

La tristeza del samurai és una novel·la que atrapa el lector des del primer moment. Ho podeu comprovar llegint el seu Prefaci.

Un crim comès durant la postguerra espanyola produeix conseqüències en tres generacions de la família Alcalá i en aquells que s’han creuat en les seves vides durant quaranta anys. Les dues trames es desenvolupen de forma paral·lela. Una a Extremadura l’any 1941, quan Isabel Mola vol alliberar-se d’un matrimoni infeliç amb un cap falangista. En la seva fugida l’acompanya el menor dels seus fills, Andrés, de qui inesperadament es veurà obligada a separar-se…

L’altre s’esdevé a Barcelona quaranta anys després, el 1981. Maria Bengoechea, una jove advocada d’èxit que ara està agonitzant, ha de comparèixer davant la justícia dels homes i fer front a la seva pròpia culpa, a un passat que se li tira a sobre. Però això no la preocupa, no és a ells a qui ha de retre comptes, sinó a la seva memòria. Què es pot fer per amor? I per odi o set de venjança? Hi ha la redempció, el perdó o l’oblit? Podem arribar a ser, fins i tot abans de morir, allò que una vegada somiem?

Isabel i Maria hauran de enfrontar-se a aquestes preguntes en el curs de les seves vides, tan diferents i, alhora, semblants. En una trama sense concessions i sense respir, veurem què les uneix, quin destí tràgic les ha marcat. Aquestes dues dones són l’origen i el final d’una història que ens portarà des d’Extremadura fins a les estepes russes i, més endavant, a la Ciutat Comtal i als paisatges d’una Espanya que durant quaranta anys es va fingir adormida, per tal de demostrar-nos que no hi ha límits quan lluitem pel que anhelem…

Amb un estil descriptiu però no per això lent, l’autor narra els esdeveniments ocorreguts i poc a poc va entrellaçant els personatges de les dues trames, aprofundint en la psicologia de cada un, fins a fer florir el més amagat que hi ha en ells. La maldat d’uns i la dubtosa o suposada bondat d’altres, s’entremesclen en aquest relat de manera que el lector comparteix amb entusiasme la vida d’aquestes famílies.

Falangistes convertits en demòcrates, falses acusacions, infidelitats, violència masclista, suïcidis, assassinats, complots, tortures, segrestos… Una vertiginosa espiral amb el resultat d’una magnífica novel·la d’intriga i investigació, de sentiments i rancors, de amor i odi, d’ambició i dolor, d’hipocresia i sobretot de culpa, una xacra que es transmet de generació en generació, on els fills hereten els delictes dels pares i els néts dels seus avis.