A Saint Mary Mead, la naturalesa humana és igual que a tot arreu. Miss Marple
Solitària, però optimista, Jane Marple és una gran observadora, més aviat diríem que tafanera. Almenys, això és el que en pensen al seu poble. Alguns l’acusen de ser una gran murmuradora, però a St Mary Mead ningú està lliure d’aquest pecat. Sempre pensa malament i sempre encerta, els seus coneguts diuen d’ella que té la ment com una claveguera.
Mentre té cura del seu jardí o observa els ocells amb els seus prismàtics, percep tot el que passa al seu voltant. Després, en la solitud de la seva llar, mentre teixeix, analitza els sentiments de les persones i busca les seves motivacions.
Coneix a tot el poble, tots els detalls de la vida de cada persona. Té totes les oportunitats per observar la naturalesa humana, i és que, com sovint assenyala: “Hi ha una gran quantitat de maldat en la vida del poble”.
Miss Jane Marple no s’assembla en absolut a cap detectiu. És alta i prima, d’aspecte fràgil, amb el cabell completament blanc, els ulls blaus cel, amables i benevolents, amb rostre blanc i rosat, dolç i afable, solcat d’arrugues. Però les aparences poden enganyar…
Magnífica coneixedora de la ment, Miss Marple sap que la naturalesa humana és més o menys igual arreu i que els tipus de gent poden ser reduïts a uns pocs. Molts no són bons ni dolents, sinó simplement ximples, altres són perversos i han de ser castigats, fins i tot amb la pena de mort. L’èxit de les seves investigacions es basa en els paral·lelismes que estableix amb la vida rural que coneix, un
microcosmos on es donen similars passions i conductes a les que mouen els criminals de tot arreu. Utilitza la intuïció basada en l’experiència i resol amb èxit alguns casos que desconcerten a la policia.
La primera aparició de Miss Marple va ser en 1927, a El club dels dimarts, el primer d’una sèrie de relats que van aparèixer publicats en revistes britàniques i nord-americans i més tard serien recopilades a Miss Marple i tretze problemes. A partir d’aquest moment el personatge, un dels més famosos creats per la seva autora, va protagonitzar dotze novel·les i una gran quantitat de contes recopilats en almenys tres antologies. El títol que posa punt i final a la sèrie de Miss Marple és Un assassinat dormit, obra d’Agatha Christie que es va publicar de manera pòstuma.
El personatge de Miss Marple ha estat molt popular i s’han realitzat nombroses adaptacions al cinema, la televisió i el teatre. D’entre les actrius que van interpretar el personatge caldria destacar el treball de Margaret Ruherford, que va marcar el debut al cinema, i també els d’Àngela Lansbury, Joan Hickson, Geraldine McEwan i Julia McKenzie.
St Mary Mead, el poble fictici recreat per Agatha Christie per a l’establiment de les històries amb Miss Marple, és un microcosmos on es representa la naturalesa humana a tot el món: els seus residents representen la gelosia, l’adulteri, la cobdícia, la luxúria i l’orgull. Se suposa que és al sud-est d’Anglaterra, a uns 25 quilòmetres de Londres i a uns 12 de Danemouth, un centre turístic a la costa. L’estació de tren principal està situat a Much Benham, a dos quilòmetres de distància.
És un poble tranquil i pintoresc, típic del camp anglès, que està lluny de ser un lloc avorrit. Sembla que mai no hauria de passar res que s’aparti de les regles tradicionals dels pobles però freqüentment es veu embolicat en diferents afers que pertorben la vida dels seus residents: en l’interval de temps d’aproximadament quaranta anys hi ha 14 casos d’assassinat, cinc enverinaments, dos ofegaments, dos estrangulaments i cinc morts per causes no identificables. A més d’això, hi va haver quatre intents d’assassinat, cinc robatoris, vuit malversacions i dues sèries de xantatge. I, com no, tots els casos són resolts per Miss Marple. Això sí, sempre envoltada pels seus amics: el reverend Leonard Clement, el Dr. Haydock, l’inspector Craddock, el coronel Arthur Bantry i la seva dona Dolly Bantry, una de les millors amigues de Miss Marple, Amanda Hartnell, Caroline Wetherby…
Gràcies a l’ajut del seu nebot i única família, l’escriptor Raymond West, sol viatjar de vacances a Londres, i també a la ciutat es troba amb una cadena d’esdeveniments violents al luxós Hotel Bertram, al cor de Piccadilly, on s’allotja. Des de la grandesa de les habitacions, el servei impecable, sembla que res de dolent pugui ocórrer, però Miss Marple descobreix que s’amaguen molts misteris darrere del luxós i tradicional Hotel Bertram.
Un altre any, el seu nebot la convida a passar l’hivern a una illa del Carib, amb totes les despeses pagades, perquè millori del seu reumatisme. Els dies passen monòtons per a tots fins que, de sobte, un dels hostes mor enverinat. Miss Marple decideix investigar el Misteri al Carib, i de nou surt triomfant.
Anys després, llegint els anuncis fúnebres als diaris, veu que ha mort Jason Rafiel, un conegut amb qui havia coincidit a l’hotel del Carib. Dies després, Miss Marple rep una carta dels advocats del Sr. Rafiel, notificant-li que el seu amic li ha deixat una petita herència
amb la condició que faci justícia en relació amb un crim comès en el passat, ja que sempre l’havia considerat una Némesis (deessa de la justícia).
Miss Marple comença a investigar perquè és el que més li agrada fer a la vida i perquè ho considera un deure després d’acceptar els diners de l’herència. Posteriorment li arriba una altra carta que explica que, per voluntat i finançada pel difunt, ha de participar d’una excursió en la qual visitarà diversos jardins i castells de Anglaterra. En el viatge coneix a diverses persones que estaven relacionades amb el Sr. Rafiel i, a poc a poc, aconsegueix donar un sentit a la sol·licitud feta per l’amic abans de morir: el seu fill havia estat acusat d’un crim que no havia comès i Miss Marple, amb el seu coneixement sobre la naturalesa humana, aconsegueix descobrir al veritable assassí.
Com veiem, per a una dona que ha passat la seva vida a la petita població de St Mary Mead, Miss Marple resulta sorprenentment mundana i allà on va es troba amb misteriosos crims per resoldre: Chipping Cleghorn (S’anuncia un assassinat), Londres (Un grapat de sègol), Brackhampton (El Tren de les 4,50), Belhnein (Némesis),Dillmouth (Assassinat adormit, Joc de Miralls)…
Tot i que havia estat escrita cap als anys 40, Un assassinat dormit és la novel·la que posa punt i final a la sèrie de Miss Marple. L’obra, que en aquest cas està situada a Londres, es va publicar posteriorment a la mort de la seva autora, Agatha Christie.
Agatha Christie a la Biblioteca
Biblioteca Joan Oliva i Milà.



