La pulsión de muerte, de Jed Rubenfeld
Jed Rubenfeld es va graduar a la Universitat de Princeton el 1980 i, després d’estudiar Interpretació Teatral a la Juilliard School of Performing Arts, es va llicenciar en dret a la Harvard Law School el 1986. Va exercir la professió en en gabinet d’advocats i com a ajudant del fiscal al Districte Sud de Nova York. Ha estat professor a les facultats de dret de les universitats de Duke i Stanford i des de 1994, catedràtic i vicedegà a la Facultat de Dret de la Universitat de Yale. És representant d’estats Units en la Comissió sobre la Democràcia pel Dret en el Consell d’Europa.
La seva tesi a la Universitat de Princeton versava sobre Sigmund Freud, i va estudiar a Shakespeare a la Juilliard School. Va debutar com novel·lista amb La interpretació de l’assassinat, que va obtenir el British Book Award for Best Read of the Year el 2007 i va romandre diversos mesos en el lloc número u de la llista de llibres més venuts del London Times.
La pulsión de la muerte tracta sobre un fet real: l’atemptat, mai aclarit, a Wall Street, el 1920 que va ser l’acte terrorista més destructiu en territori nord-americà fins a 1995. Però els ingredients, i els personatges són espectaculars: d’una banda hi ha el detectiu Littlemore, pare de família nombrosa, observador, intel·ligent, valent, que va avançant a través de la trama sense fixar-se en l’important que és el personatge a qui molesta, sempre a la recerca de la veritat: una mena d’heroi amb maneres de detectiu de novel·la negra però que de tant en tant té formes de Holmes i de tant en tant d’Indiana Jones.
D’altra banda hi ha el doctor Straham Younger, ni més ni menys que deixeble de Freud, amb una història increïble en la Primera Guerra Mundial al front, a cavall entre ser el company de Littlemore i el protagonista real de la novel·la. Enamorat, a més, de Colette, el tercer personatge protagonista, una dona francesa, feminista, ajudant de Marie Curie, militant dels raigs X, amb un fosc passat, un germà malalt i una personalitat arrasadora.
I al costat d’aquests tres personatges, un argument brutal que no s’atura un segon: persecucions, acció esgotadora, investigació policíaca, però a més una trama gairebé política sorprenent que ens porta a les clavegueres del poder, on es decideixen les guerres, les aliances i les grans fortunes, amb robatoris al Tresor, bancs que lluiten per la seva parcel·la de poder, intrigues internacionals, terroristes sense escrúpols, amor, història, personatges històrics, psicoanàlisi…
Nova York, 1920. La Guerra Mundial ha acabat, però encara no han arribat els pròspers Anys Bojos. I ara, després de l’eufòria bèl·lica, s’ha esdevingut la caiguda econòmica de la postguerra. Les fàbriques tanquen, les famílies perden casa seva, i els desnonats i els acomiadats ni tan sols poden ofegar les seves penes en la beguda, perquè ja regeix la Llei Seca.
Els carrers de Manhattan bullen de ressentiment i confuses passions, i el 16 de setembre, a les dotze i un minut, esclata una bomba a Wall Street davant les portes del banc de J. P. Morgan, molt a prop del Tresor dels Estats Units.
Stratham Younger s’ha citat allà amb el detectiu Littlemore perquè la bella, reservada i potser desesperada Colette té alguna cosa a explicar.
Què sap o amaga Colette? potser és la primera pista que permeti desxifrar l’horror desencadenat davant seu …
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
