La mancha negra

Manuel Sánchez Dalama va néixer l’any 1951 a Santa Clara, Cuba, on va estudiar Llicenciatura en Economia i Periodisme, professions que combina amb la creació literària.

Escriptor independent, la seva obra constitueix un irònic retrat del món en què li ha tocat viure i una atenta mirada a l’interior de la naturalesa humana.

Com a narrador es dóna a conèixer a Espanya amb les novel·les Peces rojos en la lluvia i Hasta el fin del mundo. El 2010 guanya el premi de novel·la Ciudad de Badajoz amb La mancha negra.

Situada a finals de 2002, La mancha negra tracta sobre dos naufragis: el de la vida d’Ángel, un policia gallec establert a Madrid amb un matrimoni i una vida professional que fan aigua per tot arreu, i el del petrolier Prestige.

Són dues històries paral·leles. La primera, en forma de novel·la negra, narra el enfrontament d’Ángel amb una poderosa banda de narcotraficants. El policia ha de fugir cap a un lloc segur, I tria Camelle, en les Rías Baixas gallegues, localitat on va passar els estius de la seva infància. Allà trobem el que es considera l’única víctima mortal del Prestige, L’artista alemany Manfred Gnädinger, conegut com Man o L’alemany; va morir de la pena que li va produir la destrucció del seu estimat litoral i d’algunes de les seves obres situades costat del mar, a causa de la marea negra.

L’altra història la protagonitza el capità del Prestige, Apostolos Mangouras. Amb tècnica de nou periodisme es reconstrueix el naufragi del petrolier i l’odissea posterior, fins l’enfonsament, la mortal marea negra i l’empresonament del marí.

Mangouras i Ángel, cadascú a la seva manera, s’han de mantenir ferms en uns mars agitats. Tots dos comprovaran les diferents accepcions de la paraula amistat, la tercera protagonista del llibre.

Per escriure aquesta novel·la, que es desenvolupa a bord del petroler, a l’autor li van caldre més de cinc anys de documentació. Ambdues històries estan ben escrites i arriben a interessar, tot i que la del Prestige resulta molt coneguda. Un risc calculat del que l’autor surt ben parat.

L’escriptor pretén teoritzar sobre el que va passar en aquells agitats dies a bord del petroler, a més també de fer una crida d’atenció sobre el llegat de Man a Camelle, on no n’hi ha prou amb l’acord que s’ha fet al Parlament Gallec, mb l’objectiu de protegir-lo.