La chica que lo tenía todo. Jessica Knoll
Ani Fanelli ara té vint-i-vuit anys, treballa escrivint articles sobre sexe a The Women’s Magazine, una revista de modes i està promesa amb Luke, un jove de molt bon veure, ric i economista que veu com molt sovint Ani pateix insomni crònic, producte segurament de la imposició d’una dieta estricta per rebaixar pes, tot i que els seus coneguts li han dit que no li cal, per estar perfecta per al seu casament que serà en uns mesos tot i que té dubtes, molts dubtes sobre si passar la resta de la seva vida amb Luke. En un moment inesperat, li proposen ser part de l’enregistrament d’un documental per a la televisió sobre un fet terrible que va passar fa catorze anys a l’Institut Bradley on ella estudiava. Al seu promès no li fa cap gràcia que participi en aquest documental, però ella necessita fer-ho, vol tornar a convertir-se en Tifani Fanelli.
La història es va alternant entre el present, en què es presenta a l’Ani perfecta, i el passat, quan era simplement Tifani i van passar tots aquests fets que la van marcar per sempre la van fer ser el que és avui. És una part molt més detallada en la qual es va desengranant poc a poc aquest gran misteri que gira entorn de la protagonista, la qual mostra permanentment que la seva única meta és aconseguir tot el material que tothom desitja tenir i impressionar a tothom amb els seus èxits, en un va intent de cobrir les mancances que té, tant familiars, com afectuoses, des que era adolescent.
A partir d’una narrativa molt concisa però amb un estil tan singular com ple de girs dramàtics, l’escriptora Jessica Knoll explora la pressió insuportable sota la qual viuen moltes dones, tot allò que en moltes ocasions la societat crea uns paràmetres en que moltes dones s’endinsen creient que es veuen obligades a tenir-ho tot i, el que és pitjor, a tenir-ho sota control per aconseguir una posició social predominant envers les altres.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
