La voz de los muertos, de Julián Sánchez

Julián Sánchez va néixer a Barcelona el 1966 i resideix a Sant Sebastià. Treballa des de fa més de deu anys en un laboratori farmacèutic, ha estat àrbitre professional en la lliga espanyola de bàsquet i des de gairebé sempre sap que li agrada escriure. Ho va descobrir amb tot just 10 anys després de llegir Martin Eden, de Jack London.

Però aquesta vocació primerenca va tenir una tardana plasmació, ja que només es posar fil a l’agulla el 1992. Tres anys més tard, tenia ja llest El anticuario, que va trigar altres 15 a publicar.

Sánchez, que treballa al laboratori farmacèutic i per les tardes elabora informes de partits per la Federació Basca de Bàsquet, escriu cada dia, a les nits, i no és especialment amant de la novel.la negra. “M’agraden molt els còmics. És una autèntica passió que sento pels còmics”, confessa. “Va ser així com vaig començar, amb Mortadelo, i amb Salgari, i amb les aventures d’ Allan Quatermain, el primer Indiana Jones. Després ja em vaig passar a la narrativa de personatges, a Torrente Ballester, a Marsé, i als russos, Tolstoi, Dostoievski … Crim i càstig és per a mi la gran novel·la de la maduresa, ho té tot: la culpa, el pecat, la redempció, l’amor i l’esperança”.

Ara, després de l’èxit de crítica i públic de la seva primera novel·la, El anticuario, Julián Sánchez, publica la seva segona obra, La voz de los muertos, amb una trama més ambiciosa que l’anterior. En aquesta ocasió, l’autor recorre a un nou personatge, l’inspector David Ossa, el qual serà el protagonista d’una saga de novel·les negres.

La història arrenca en el moment que l’inspector s’ha de fer càrrec de la investigació d’un assassinat múltiple al Barri Gòtic de Barcelona. Ossa és un tipus rar, però més estrany és l’assassinat amb el que acaba de trobar-se: quatre cossos apareixen desmembrats en un local del carrer Escudellers. Tot apunta que un d’ells ha fet tota la feina a causa d’un excés de consum de drogues, el que li hauria provocat un brot psicòtic, i després s’ha suïcidat.

Però Ossa sap que hi ha alguna cosa més, i més després de descobrir un cas idèntic ocorregut el 1969. L’inspector, que és conegut per les seves peculiars maneres de resoldre el treball, activa una sèrie de flashbacks sobre la seva infància, en la qual gaudeix de les novel·les d’aventures, els còmics del Jabato i el Capitán Trueno o els còmics de la Patrulla X i en la qual es produirà un esdeveniment que marcarà el seu futur.

Les diverses situacions que li succeeixen a Ossa a l’hora d’investigar els casos el portaran a replantejar-se si realment és una persona corda o té algun tipus de trastorn psicològic, així, almenys, el pensa la forense María Urquijo, la seva parella.

David Ossa, l’inspector sense amics, va passar de nen a prop de dos dies tancat en una cova, a les fosques. Des de llavors, una estranya veu l’acompanya. I és capaç d’olorar la mort. D’aquí que no tingui amics. És capaç de predir la mort d’aquells que s’acosten a ell amb una endimoniada exactitud. Per això intenta allunyar-se de tot el món. Tasca que el seu treball a la Comissaria de Ciutat Vella, el mític barri xinès barceloní, no li facilita massa.

Tota la sèrie serà així. “També vaig prendre molta cura en que la força d’Ossa no es fes fosc a la resta dels personatges, perquè Ossa és un tio molt fosc, gairebé sinistre”, Diu. Entre la resta dels personatges destaquen el seu ajudant Joan i la seva parella, Maria, que és forense.” Ossa dubte de si mateix tot el temps, arriba a creure que està boig, però la seva intuïció, això de pressentir qui va a morir dos dies abans que mori, segueix passant, així que tracta d’acceptar-ho, però per fer-ho ha de separar-se del món, perquè el que li passa no és d’aquest món “, explica l’escriptor.