La mala dona. Marc Pastor
3 de març, la tertúlia
En aquesta ocasió, podríem dir que la lectura de La mala dona ha aixecat passions, ja que una part de les clubaires l’han trobat molt bona, i una altra part, pràcticament insuportable. Fins al punt que els ha costat acabar de llegir-la. M. Dolors ha reconegut que li ha estat impossible finalitzar la lectura.
Com a punts positius s’ha destacat la bona escriptura, la bona ambientació i les fantàstiques descripcions que aconsegueixen transportar als lectors al bell mig d’un Raval fosc i tètric, deixat de la mà de Deu i dels homes, on en un carrer tens gent de mala vida dessagnant per unes ganivetades i en la contigua, a la burgesia rica gaudint de l’òpera. Era una Barcelona capaç del millor i del pitjor, d’organitzar grans esdeveniments com l’Exposició, o brillar amb el Modernisme, i alhora tan inhumana per acollir una psicòpata com l’Enriqueta Martí i que les autoritats s’estimessin més fer la vista grossa.
La Cristina ha apuntat que potser aquesta misèria va ser un caldo de cultiu idoni perquè la gent es busqués la vida de la manera que fos i no precisament massa legal.
No ha estat massa d’acord la Núria, ja que ella creu que la mala dona portava la llavor del mal des que va néixer. Opinió que ha estat compartida per gairebé tothom.
S’ha parlat també del possible magnetisme o fins i tot la por que Enriqueta Martí despertava en les altres persones que seguien les seves directrius per repugnants que fossin, sense plantar-li cara.
Fins i tot les clubaires a qui no ha agradat La mala dona, han estat d’acord én que la narració és impecable i els personatges molt ben traçats. També han trobat genial el fet que fos la Mort la narradora de la història.
Les puntuacions han estat així: Núria: 8; Esther: 8; Evelia: 9; M. Dolors: 2; Josefa: 6; Rosa: 5; M. Soledad: 3; Victoria: 7,5; Montserrat: 4; M. Carmen: 8
Marc Pastor, l’autor
Marc Pastor va néixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1977. Escriptor, diplomat en Criminologia i Política Criminal, treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Des de petit ha devorat pel·lícules, sèries, còmics i llibres de terror, aventures, ciència-ficció i gènere negre.
Una nit, escoltant un programa de misteri a la ràdio, va tenir notícia sobre el cas d’Enriqueta Martí, i el va sorprendre que existís una assassina en sèrie a Barcelona en una època convulsa a principis de segle, i va pensar que la història era interessant.
Aprofitant els seus coneixements com a integrant de la secció científica dels Mossos d’Esquadra al cas de Remedios Sánchez, àlies “la Mataviejas”: “Va ser potser el cas més bèstia en què he estat mai, la persecució d’una assassina en sèrie molt violenta, que el 2006 va fer 11 delictes entre homicidis i temptatives a Barcelona, i em vaig adonar que s’assemblava molt a Enriqueta Martí.
Dues assassines. Dues dones que en dos moments diferents van convertir Barcelona en una ciutat perillosa. La del segle XXI es deia Remedios i assassinava ancians. La de la XX es deia Enriqueta i matava nens. Les dues van ser un malson per a Pastor. “Quan mirava als ulls d’una i d’una altra veia la mateixa mirada”, confessa.
Vaig voler reflectir la frustració que sentíem al no aconseguir detenir-la, els carrerons sense sortida, les mentides, no voluntàries, de la gent… Després vaig poder conèixer a Remedios, mirar-la als ulls, i d’allí vaig treure el perfil d’ Enriqueta”.
Amb La mala dona, publicada el 2008, va guanyar el I Premi Crims de Tinta.
La seva primera novel·la va ser Montecristo (2007), on ens mostra l’horror dels camps de concentració nazis a través d’un grup de republicans catalans a Mauthausen, i que comparteix món i alguns personatges amb La mala dona. De fet, hi ha un vincle entre una novel·la i una altra ja que Moisès Corvo, el protagonista de La mala dona, és l’oncle d’Andreu Corvo, el protagonista de Montecristo.
Entrevista a Marc Pastor:
La mala dona, el llibre
La mala dona és una novel·la basada en fets reals que van tenir lloc a Barcelona en la primera dècada del segle XX. Enriqueta Martí era una dona a qui la ment retorçada la va portar a comerciar amb nens satisfent els més baixos desitjos d’alguns membres de l’alta societat de llavors. Però la seva maldat va més enllà, i a part de pedòfila, Enriqueta elaborava ungüents i remeis amb la sang i el greix d’alguns d’ells que després venia als mateixos als quals els lliurava les criatures. Una ment malalta i fosca que Marc Pastor ha volgut i ha aconseguit mostrar-nos de manera magistral.
L’autor aconsegueix ficar-te la por al cos amb les seves descripcions, crues en ocasions, però amb un humor negre que li confereix un toc especial a la narració.
Moisès Corvo, el policia que inicia la investigació de la desaparició de diversos nens de classe humil és un personatge amb una personalitat fosca i bregat en el crim, que deixa entreveure una espurna de tendresa, de bondat. Acaba obsessionat pel cas, fins al punt de seguir la investigació pel seu compte fins i tot quan els seus superiors el n’aparten.
Però a part d’una història negra, Marc Pastor ens mostra una Barcelona palpitant, moderna, progressista i tecnològicament avançada que creix a l’una amb la corrupció, el vici, la convulsió política, la fam i la misèria. Com bé diu l’autor en la novel·la, “Barcelona és una dama vella, d’ànima Esgarrapada que ha Estat abadonada per mil amants, però que no ho vol reconeixer”.
A l’inspector Moisès Corvo, bevedor i pistoler, li agrada el carrer i l’escolta. I al carrer comença a parlar-se en veu baixa de nens que desapareixen, fills de prostitutes que callen per por. Corvo decideix preguntar, incrustar-se en aquesta Barcelona de 1912 que tan bé coneix. Per deure i per afició, que les té: les tavernes, els prostíbuls. Pregunta al Xalet del Moro i al casino de l’Arrabassada, fins que els superiors li ordenen que abandoni.
Però, a Corvo i al seu inseparable Joan Malsano no els frena qualsevol, i menys ara que comencen a albirar a una mala dona, freda i calculadora, que sap cuidar molt bé, pel que es veu. Però no tant. Ni els clients per als que cerca menors i fa xantatge podran callar els seus crims: molt més cruels i depravats dels quals Corvo era capaç d’imaginar.
Visita al pis on va viure Enriqueta Martí
La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem Headhunters de Jø Nesbo, tindrà lloc dijous 7 d’abril a les 17.30h.
Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra
