Un mar de problemes, Donna Leon
2 de febrer, la tertúlia
El dia 2 de febrer, a la biblioteca hem inaugurat el club L’Oliva Negra, una nova activitat dedicada al gènere negre, del qual la Biblioteca Joan Oliva disposa d’un fons especialitzat on es poden trobar novel·les, biografies i llibres temàtics relacionats amb aquesta matèria.
La directora de la biblioteca va obrir la sessió fent la presentació del nou club, i a continuació les participants van debatre sobre aquesta novel·la de Donna Leon.
En general, l’opinió de les clubaires és que es tracta d’una obra amb una lectura molt plana que se salva per un final trepidant en què l’autora aconsegueix submergir al lector i fer-li viure la situació.
S’ha remarcat que si no s’ha llegit cap altra novel·la protagonitzada per Brunetti, la visió que s’extreu de l’inspector es errònia, així com el seu interès per la signorina Elettra, que si normalment és professional, en aquest cas sembla derivar cap al sentimental, fet que provoca una certa gelosia de Paola. En aquesta ocasió, l’autora ens desvetlla uns personatges més humans, un Brunetti amb sentiments ambivalents, i una signorina Elettra que deixa de banda el seu aire enigmàtic per convertir-se en una dona apassionada.
També s’ha reflexionat sobre el col·lectiu dels pescadors a Pallestrina, que tot i imaginar-se la identitat del culpable, mantenen el seu codi de silenci, que és immutable.
Els principals punts negatius que han trobat les lectores han estat una acció una mica lenta i que deixa alguns punts inacabats, i que arriba a un final precipitat tot i que brillant. També han afegit que alguns dels personatges o situacions no són del tot creïbles, com és el cas del pescador Carlo Targhetta o el moment de reproduir la gravació delatora.
Com a positiu, en general s’ha destacat l’habilitat de Donna Leon per combinar l’acció d’intriga amb els temes de la corrupció, la burocràcia, l’ecologia i la seva mestria per descriure els ambients i localitzacions, en aquest cas Pallestrina.
En conclusió, l’obra no ha complert les expectatives dipositades inicialment per les lectores. La seva qualificació no ha superat en cap cas el 6.
L’autora i els seus personatges
Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El seu avi patern era espanyol. No obstant això, ella no parla espanyol, encara que sí italià, que va estudiar des de molt jove. El 1965 va estudiar a Perusa i Siena. Va continuar a l’estranger i va treballar com a guia turística a Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a professora d’anglès a diferents escoles nord-americanes a Europa i a Àsia.
El naixement del comissari Brunetti es va produir el 1989, quan Donna Leon assistia a una representació al teatre de La Fenice i el seu acompanyant va manifestar el desig d’assassinar al director d’orquestra. Un any després, el crim s’havia consumat imaginàriament en >Mort a La Fenice i Donna Leon es va incorporar al selecte club de grans dames de la novel·la negra. Els seus llibres s’han traduït a vint idiomes, sense incloure l’italià, doncs Donna Leon, que resideix des de 1981 a Venècia, no vol perdre el privilegi de l’anonimat.
Les novel·les de Brunetti transcendeixen el gènere negre i gairebé se situen en la novel·la de tipus social, ja que Donna Leon usa les investigacions del comissari per denunciar injustícies. “El problema no és que un mati, sinó el perquè. Agatha Christie se’m fa molt avorrida perquè escriu només sobre l’assassinat, el resol… no m’interessa”, explica l’autora que afegeix: “M’interessa la societat i el problema general, el que mai es resol”.
L’escriptora ens presenta al comissari Guido Brunetti com un tipus afable, exquisit i culte, que llegeix a Herodot, Dante, Ovidi, Ciceró… Descregut i lleugerament pessimista; honest i amant de la llei… Amb aquestes premisses vitals i aquest bagatge intel·lectual, s’enfronta al crim. Mai va armat. El que més li interessa és la investigació, en la que inverteix tots els recursos al seu abast, no sempre legals: l’inspector s’ha rendit a l’evidència que es viu a Itàlia… Entre la llei i la justícia, Brunetti opta per la justícia.
Està casat amb Paola Falier, professora de literatura anglesa a la Universitat Ca‘Foscari i devota lectora de Henry James, Melville i Dickens. La seva perspicàcia i sentit comú són de gran ajuda per a Brunetti en la resolució dels casos. “Paola és la veu de la seva consciència”, explica Leon.
A més de ser gran cuinera, és una mare exemplar i una bona professional: “Una santa!” Com diuen a l’uníson Brunetti i els seus fills Raffi i Chiara, a Un mar de problemes, després d’assaborir un opípar menjar que finalitza amb un pastís de poma al Grand Marnier servida a la font de porcellana de la tia Ugolina de Parma…
Paola és la filla única dels comtes Donatella i Orazio Falier, molt rics, frívols i exquisits, que permeten l’accés de Brunetti a les altes esferes, sovint nius de corrupció. De vegades, i molt a desgrat, Brunetti ha d’acceptar un ajut dels seus sogres…
Aquest lligam influeix notòriament la relació amb seu cap el Vicequestore, un tipus elegant, afectat, que treballa el menys possible, i s’atribueix qualsevol mèrit aliè, que en algunes ocasions ha de frenar els seus impulsos de sotmetre al seu subaltern. Constantment posa traves a la tasca del comissari per qüestions d’interessos polítics, però Brunetti sap com tractar al seu superior: tot consisteix en què Patta cregui que les idees parteixen d’ell.
La signorina Elettra Zorzi, secretària del vicequestore Patta, eficient, i vestida sempre a la moda, presta a Brunetti una ajuda imprescindible en la resolució dels seus casos gràcies a les seves habilitats informàtiques i als seus nombrosos contactes, que li permeten saltar-se alegrement la infinitat de barreres burocràtiques de les empreses i organismes oficials italians.
Amb la seva família, i sempre lleials a Brunetti, el policia Roberto Pucetti i el sergent Lorenzo Vianello, aquest últim convertit amb el pas del temps en un ecologista antisistema, són els seus col·laboradors preferits. Sense oblidar al doctor Ettore Rizzardi, forense de la ciutat, els pilots Bonsuan i Paolo Foa… I no falten altres companys que s’estima més evitar com la mala peça del Tinent Scarpa, o el policia Alvise, curt d’estatura i intel·ligència.
Un mar de problemes, el llibre
És la desena novel·la del comissari Brunetti i es desenvolupa a Pellestrina, una illa de pescadors del sud de la llacuna de Venècia.
Escrit amb l’habitual ritme de la prosa de Donna Leon, és el volum de la sèrie amb menor presència de la comissaria de policia, en part causada per l’absència de la signorina Elettra, i de la pròpia ciutat de Venècia, així mateix la família queda en aquesta ocasió en un discret segon pla.
Dos pescadors de cloïsses, un pare i un fill Giulio i Marco, han estat assassinats: un cas aparentment fàcil per Brunetti. L’assassinat d’aquests dos pescadors treu a la superfície disputes familiars, el codi de silenci de la comunitat i les activitats il·legals d’alguns dels seus integrants, amb un catàleg de personatges que es mouen en les vores de la llei.
Guido Brunetti s’enfronta a la incapacitat de penetrar en una tancada comunitat de pescadors del sud de la llacuna de Venècia que veu en la policia un enemic ancestral i del que desconfia visceralment. La proximitat de Venècia no impedirà que el comportament d’aquesta petita comunitat amb prou feines difereixi de l’hermetisme del Sud, on impera l’omertà.
Davant d’aquestes dificultats, Brunetti accedeix al fet que l’enigmàtica signorina Elettra passi uns dies de vacances amb uns parents a la illa i esbrini, d’incògnit, el que amaga la impenetrable comunitat.
És el llibre de la saga en què s’entreveu el costat més humà de Brunetti. Un investigador que pateix al no poder portar la veu cantant en la investigació i que mostra els seus sentiments cap als seus més propers col·laboradors.
També la signorina Elettra deixa una mica de banda el seu misteri i es revela com molt més humana i oberta a les passions, l’amor, el dolor…
El protagonisme de la infatigable signorina Elettra, els codis de lleialtat d’una població summament peculiar, les aliances, l’amistat i l’amor, converteixen Un mar de problemes en una de les creacions més riques de la gran dama del crim actual.
Donna Leon no defrauda l’expectativa d’intriga que s’exigeix al gènere, però la narració no exclou el retrat social i l’estudi psicològic. La duresa de l’existència en Pellestrina ha situat als seus habitants en el llindar de la consciència animal, on preval la indiferència cap al patiment propi i aliè. La bellesa del paisatge contrasta amb la mesquinesa d’unes relacions dominades per la intolerància i la crueltat.
La propera sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra, en què comentarem La mala dona de Marc Pastor, tindrà lloc dijous 3 de març a les 17.30h. Si t’agrada el gènere negre, no ho dubtis. Encara hi ha places disponibles!
Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra
