Sin retorno, de George Pelecanos

George Pelecanos, nascut el 1957 a Washington, DC, és un escriptor grec-nord-americà autor especialitzat en novel·la policíaca. Es va llicenciar a la Universitat de Maryland, i abans de dedicar-se a la escritura va tenir múltiples ocupacions: va ser cuiner, rentaplats, cambrer i venedor de sabates abans que aparegués la seva primera novel·la el 1992.

A més d’escriure, també es dedica a la producció de pel·lícules i és guionista de la coneguda sèrie nord-americana The Wire , guanyadora del Premi Peabody i el Premi AFI), per la qual va ser nominat a un premi Emmy.

Va ser definit pel conegut autor Stephen King com “el millor escriptor viu nord-americà de novel·la policíaca” i ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells el Premi Raymond Chandler a Itàlia, el Prix du Roman Noir a França, el Falcon al Japó i el Los Angeles Times Book Prize.

Tot i que les seves primeres novel·les tenien com a protagonista Nick Stefanos, un detectiu que, com Pelecanos, era d’origen grec, les seves obres més conegudes són les protagonitzades per la parella d’investigadors Derek Strange i Terry Quinn. Les seves obres mostren el costat més sinistre, criminal i corrupte de la vida als carrers de Washington.

A Sin retorno, un una calorosa tarda de l’estiu de 1972, tres adolescents blancs -Alex Pappas i els seus amics Billy Cachoris i Pete Whitten- decideixen conduir cap a un barri marginal de Washington.

La incursió suposa que sis vides es vegin alterades per sempre. A causa de l’enfrontament amb tres nois negres, Billy resulta mort i Alex seriosament ferit. El 2007, Alex regenta la cafeteria de la seva família i plora la mort del seu fill, caigut a l’Iraq. De sobte, un dels homes negres que van sobreviure a l’incident del 72 contacta amb ell, obrint la porta a la reconciliació. Però al mateix temps, un altre supervivent, l’home que va ferir a Alex, surt de presó amb intenció d’extorsió.

El panorama que descriu Pelecanos, el d’un Washington que coneix perfectament, s’assembla a aquests territoris comanxes on tenen lloc les guerres de les grans urbs, per la supervivència. Sense circumloquis, ens endinsa en els carrerons interiors de la política pel mètode molt il·lustratiu de mostrar el resultat a peu de carrer sobre aquells que són les seves víctimes més complaents. Una complaença que es reflecteix en el mimetisme de les seves pràctiques, sense cap altra llei que la llei de la selva, sense altres metes que la cobdícia i el poder. Salvant la distància que existeix d’una costa a l’altra de l’Ancostia, el riu que divideix els dos mons d’aquesta ciutat.