La biodiversitat i el ruc català a Catalunya.
En aquest article hem volgut que els termes de la biodiversitat i el ruc català siguin els protagonistes! Com ja saps, l’edició de la Setmana de la natura d’aquest any 2020 ha quedat posposada fins a la tardor, el tema central de la qual era la greu pèrdua de biodiversitat que viu el nostre planeta Terra.
El 75% de la fauna i flora de Catalunya estan en risc. Hi ha una llarga llista d’espècies animals i vegetals que tenen difícil la seva supervivència.
Cal que ens moguem, ja!
En aquest article del blog et parlarem d’un animal que va estar en perill d’extinció fa més de mig segle i que de mica en mica es va recuperant, gràcies a l’interès de grangers catalans.
‘La paciència era verda i se la va menjar un ruc’
Guarà o ruc català, animal de raça autòctona en perill d’extinció. Des de ja fa més de mig segle que la preservació d’aquesta raça ha interessat molt i pert tal de protegir-la, alguns grangers han apostat per la seva cria i reproducció. Però d’això, en parlarem més endavant.
Quan és la primera vegada que se sap de l’existència del ruc català?
A principis del primer mil·leni, Gai Plini Segon [Gaius Plinius Secundus] (Como, ~24 dC — Stabia, 24 d’agost de 79), conegut amb el nom de Plini el Vell, escriptor romà, científic, naturalista i militar. És conegut principalment per la seva obra Naturalis Historia i per l’episodi de la seva mort, en plena erupció del Vesuvi.
Com va arribar a Ausia?
Com a militar va arribar a conèixer la Hispania Tarraconense i la Bètica i és d’aquesta estada que va entrar en contacte amb els ausetans, els habitants d’Ausia, poble iber del nord-est de la península Ibèrica, que correspon a l’actual Plana de Vic. Ausa, potser en aquells temps la capital, els donà el nom i que a l’actualitat dona nom a la comarca d’Osona.
Plini el Vell fa esment que en aquella època ja venien rucs, aleshores també anomentats ausetats.
Quin és l’origen del guarà?
Equus asinus somaliensis, l’ase salvatge de Somàlia és el tronc ascentral del qual prové el guarà. Així com també els ases del pròxim Orient i els d’Europa. Comparteix característiques amb l’ase mallorquí i l’ase zamorà-lleonès.
Com que té unes caracterísiques específiques s’ha fet servir per millorar altres races d’altres llocs. El seu primer ús va ser el treball de la terra i posteriorment com a creador de muls de tir de carros.
Quines característiques específiques té el guarà?
- Raça més alta: 1,65m
- Cos més gros
- Un adult pot fer mitja tona de pes
- Pelatge:
- estiu: negre i curt
- hivern: castany fosc
- Orelles sempre apunten cap amunt. Excepció: quan neixen les tenen abaixades, però després d’una setmana ja les tenen amunt
- Dormen de peu
Per què la seva recuperació?
Fa menys de cent anys que la població del guarà era de 50.000 exemplars, però des de fa poc només se’n comptaven uns cin-cents, dels quals uns cent es troben fora de Catalunya.
Aquest fet és el que ha encoratjat uns pocs particulars a crear granges on crien, venen i apadrinen rucs.
I qui són aquests aventurers?
Ruc Català La Vinya és un espai de cria i venda de rucs catalans situat a la comarca del Bages, dins el terme municipal de Balsareny. Des de fa uns anys el seu interès amb el guarà català ha anat en augment en endinsar-se en l’extens món de la raça catalana i voler-la mantenir viva i constant. Josep Capellas és el criador dels guarans catalans de La Vinya, al qual acompanyen en aquesta aventura la seva família i fills.
Què fan els ases durant el dia?
Els rucs estan tot el dia fora passejant per les pastures i els boscos dels voltants de la masia. Quan estan cansats s’ajeuen, però dormen sempre de peu. Si no tenen prou menjar, poden accedir a les menjadores on troben farratge extra.
Fuives és la major reserva de rucs catalans de tot el món. Es troba a la comarca del Berguedà, dins el terme municipal d’Olvan. El nucli zoològic està qualificat com a zona paisatgística i reserva natural, en una típica casa pairal catalana anterior al segle X. Joan Gassó s’adonà del perill que sofria el ruc de raça autòctona, el guarà català. L’objectiu és difondre el coneixement d’una raça autòctona i d’aquesta manera evitar-ne la seva extinció, ja que forma part del patrimoni genètic català.
Senderisme amb rucs
- Burrotrek ofereix diferents rutes per la falda dels Pirineus, pel Parc Natural de l’Albera o per la península del Cap de Creus. Els ases porten la càrrega i acompanyen durant tota la travessa. Són passeigs curts, rutes de dies i també en preparen a ‘la carta’.
Llibres i articles que pots trobar a les bíblios
- Ases i guarans
- Centro mundial del burro catalá
- Joan Gassó: conversa amb l’home dels burros
- Burro català: la millor raça del món. Isaac Vilalta Caelles
- El garañón catalán. José Antonio Romagosa Vilà
- La recuperació del burro català
- Truc: història del guarà a través dels segles. Jordi Jordana Vidal
Contes
- Em diuen, Tano. Lola Casas.
- Me llamo Tano. Lola Casas.
- El ruc de la Granada. M. Alba Albornà Marimón.
- Carbonet: biografia d’un ase. Josep Cañas.
La biodiversitat i el ruc català són termes que van de bracet, com anava també de bracet amb el corriol camanegre. És necessari que ens conscienciem que perquè hi hagi vida l’hem de cuidar i estimar!
