Centenari de Gregory Peck
Avui l’actor estatunidenc Gregory Peck faria 100 anys (1916 – 2003). Va ser la gran estrella de la Twentieth Century Fox durant la fi dels anys 40 i les dècades dels 1950 i 1960. Va estar nominat cinc vegades a l’Òscar al millor actor, i en va guanyar un.
Gregory Peck va néixer als afores de San Diego, Califòrnia. Va ser l’únic fill de Gregory Pearl Peck, que era farmacèutic i químic, i de Bernice Ayres; els seus pares es van divorciar quan ell tenia cinc anys i va ser criat per la seva àvia, que era una gran cinèfila.
A partir dels 10 anys va estudiar en diversos internats, inscrivint-se, l’any 1936, a la Universitat de Berkeley, amb la primera idea d’estudiar-hi medicina, com el seu pare, tot i que va acabar prenent l’especialitat d’anglès i descobrint el seu interès pel teatre. Un cop llicenciat marxà a estudiar art dramàtic a Nova York.
Debutà a Broadway l’any 1942 i aviat captà l’interès de Hollywood i el 1944 s’estrenava el seu primer treball com a actor de cinema, Días de Gloria dirigida pel francès Jacques Tourneur. Aquell mateix any també va participar a Las llaves del reino (1944), film pel qual va estar nominat al seu primer Premi Òscar.
Peck va gaudir d’una homogeneïtat força inusual al cinema americà, que de seguida el va adoptar com l’actor que personificava les principals virtuts americanes. El seu físic i la seva elegància sòbria van contribuir a aquesta idea, que l’actor va alimentar interpretant principalment homes d’acció turmentats i decidits a redimir-se fent el bé.
No obstant la identificació que d’ell s’ha fet amb aquest tipus de rols, Peck també va fer incursions a altres gèneres i perfils de personatge, participant en comèdies i fent de dolent en alguns films.
Aquests diferents vessants les mostra a pel·lícules com el western, Duelo al sol (1946) o la comèdia romàntica Vacaciones en Roma (1953).
Entre molts altres films, Peck va protagonitzar adaptacions literàries com Moby Dick (1956), films bèl·lics com Los cañones de Navarone (1961) i va col·laborar amb Alfred Hitchcock a Recuerda (1945) i El proceso Paradine (1947).
Però el seu personatge més carismàtic, amb el qual va guanya el seu únic Premi Òscar, va ser el de l’íntegre advocat Atticus Finch a l’adaptació que va fer Robert Mulligan de l’aclamada novel·la de Harper Lee, Matar a un ruiseñor (1962).
Gregory Peck va estar casat en dues ocasions i va tenir 5 fills. Va mostrar el seu compromís política amb el partit demòcrata i va ser President de l’Academia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Morí el 2003 als 87 anys a causa d’una pneumònia.
Fins al 24 d’abril la Filmoteca de Catalunya li dedica on cicle on podreu veure en pantalla gran algunes de les seves millors pel·lícules.
A les Biblioteques de Vilanova també trobareu molts dels seus films: Gregory Peck
Us deixem amb el documental A conversation with Gregory Peck, Una conversa amb Gregory Peck (1999), un documental sobre la seva vida privada que, a través d’intervencions de Martin Scorsese o Lauren Bacall, gravacions familiars i material d’arxiu, captura l’esperit genuí d’aquest mite del cinema que representa com ningú l’honor, la integritat personal i la dignitat.
