Persuasió, Jane Austen

LA TERTÚLIA
Dimecres 9 de març

A finals del curs passat, vaig preguntar als lectors i lectores si tenien alguna preferència de cara a l’any vinent. Algú va demanar “clàssics” i algú va especificar, Jane Austen. Com que en el lots de llibres hi havia Persuasió, la vam col.locar en la llista i cal dir, d’entrada, que tothom hi ha gaudit molt. Quina excel.lent novel.lista, Jane Austen!

Comença l’Anna Mª Montané, que no sol tenir l’honor. L’ha trobada una novel·la molt bona, sobre els temes centrals de l’amor, l’amistat i l’autoestima, sense oblidar la lluita pel poder. Destaca la carta que el capità Frederyck Wenworth escriu d’amagat per a l’Anne Elliot, un recurs original i molt celebrat per fer-li saber que encara la segueix estimant.

La MªJesús Alonso, que té una edició impresa a Igualada, el 1945!, explica que va començar a anotar noms i ja no va parar fins a fer tot l’arbre genealògic. Parla d’un llibre ric quant a la descripció de l’època, tothom de clase alta, on les intrigues giren al voltant dels amors i dels casaments. Destaca la conversa final entre l’almirall i l’Anne sobre la suposada volubilitat amorosa de les dones en contrast amb la dels homes, que justament precedeix l’escriptura de la carta per part del capità. També hi troba ironia, per exemple en el retrat del pare, tan vanitós. També parla de les localitzacions geogràfiques, a Lyme i Bath.

L’Evelia Casado fa una anàlisi dels diferents personatges, des de l’Elizabeth, cruel, crítica amb els mínims defectes dels altres, fins a l’Anne, més humana, i per tant, l’”ovella negra” de la família. També subratlla el paper preponderant de Lady Russell i com tot gira al voltant del mot que serveix de títol, “Presuasió”, ja que realment Anne ha comès l’error més greu de la seva vida en rebutjar l’home de qui s’havia enamorat, i tot per seguir els consells de Lady Russell, que el trobava poca cosa en l’escala social.

La Rosa Llop, que avui assisteix per primer cop al Club, i a qui donem cordialment la benvinguda, diu que li ha agradat la lectura, especialment la descripció dels sentiments, un autèntic retrat de l’època.

A la Josefa Fonollosa també li ha agradat, tot i que hi ha trobat un ritme una mica més lent que en d’altres lectures. Conta l’anècdota que mentre el llegia va parlar amb el seu fill, que era a Bath, i li va explicar que hi havia cua per visitar la casa-museu de Jane Austen. Destaca la relació tan freda entre pare i filla, així com la carta del capità Wenworth, i també l’exposició que es fa de la intensa vida social: obligacios, visites, cartes, etc.

La Mercè Porta es declara “fan” de Jane Austen. Li agrada la descripció de la burgesia, i també de la campinya anglesa. Destaca la manera de viure d’aquests terratinents, que viuen de rendes: la contenció en les formes i en l’expressió de sentiments i d’emocions. També hi veu ironia, autocrítica, i en destaca el fet que l’heroïna sigui tan intel.ligent (com també passa a Emma).

La Marta Gómez creu que l’autora es reflecteix en l’Anne, la protagonista, lectora i il·lustrada, tan diferent de les seves germanes. Destaca la qualitat de la prosa, on trobem rius de paraules, i un ús rococó del llenguatge, que flueix fins que aconsegueix dir alguna cosa impactant. Destaca el retrat d’un amor madur, que no és de conveniència, així com la singularitat del personatge de Benwick, que s’acaba casant amb Louisa, que en principi semblava enamorada del capità Wenworth. Tot ens encamina, doncs, cap a un final feliç.

La Rosa Raventós l’ha trobat un llibre molt ben escrit, i també en destaca la sorpresa final de la carta. Troba l’Anne molt sensata, que ajuda les seves germanes, sobretot la petita.

La Mª Teresa Ventosa ens fa una bona síntesi quan elogia la descripció de l’ambient familiar i social, sempre dins d’una societat benestant, amb grans cases, festes, passejades i visites. La gran preocupació d’aquestes famílies són els casaments de les filles, on la conveniència passa per damunt dels sentiments amorosos. En canvi, l’Anne està enamorada, i és intel.ligent, discreta, sensible i refinada. En canvi, és poc valorada. També coincideix que és la germana del mig.

La Dolors Juan diu que Jane Austen és una autora a la qual sempre li agrada llegir, i destaca també el valor del títol, la “persuasió” que porta la protagonista a refusar un amor autèntic. Ha cercat la definició exacta: persuadir, induir algú a creure o fer alguna cosa.

La Soledad Marsal està d’acord amb el que s’ha dit i coincideix a trobar-la una molt bona novel·la, una lectura entretinguda que ve de gust realizar.

En Manuel Solé, que no ha pogut venir, ens envia una carta on sintetitza les seves impressions, també favorables, sobre la novel·la. Malgrat que peca de tenir massa personatges, troba magistral la seva capacitat de descriure’ls, així com el paisatge, Acabem amb una cita que expressa molt bé el lema vital de l’Anne Elliot, la futura senyora Wenworth, que fins i tot acabarà posseint un landó molt bonic: “Més val ser sol·licitada que no pas refusada com alguna cosa que no serveix per a res”. I com segueix, la novel·la?, pregunto, encuriosida. No us agradaría llegir què passa després, un cop s’ha casat, si tenen fills, o…Però Jane Austen acaba sempre aquí.

L’AUTORA
Jane Austen

Jane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 1775- Winchester, Hampshire, Anglaterra, 1817),va ser una novel·lista anglesa. Les seves obres, entre les quals cal destacar Seny i sentiment (Sense and Sensibility, 1811), Orgull i prejudici (Pride and Prejudice, 1813), Mansfield Park (1814), Emma (1816) i Persuasió (Persuasion, 1818, publicada pòstumament), són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seva penetrant anàlisi de la societat de l’època, unida al seu magistral ús de la narració indirecta i de la ironia, fan d’Austen una de les més influents i estimades novel·listes del segle XIX. La força literària d’Austen rau en la descripció dels personatges, especialment els femenins, amb tocs delicats procedents dels incidents senzills i quotidians de la vida de les classes mitjana i alta, sobre les quals tracten generalment les seves novel·les. Els personatges, tot i ser tipus bastant corrents, estan traçats amb tal fermesa i precisió i amb tant de detall que retenen la seva individualitat al llarg del desenvolupament de la narració, i són transparents a la personalitat de l’escriptora. La seva visió de la vida sembla principalment cordial, amb una bona dosi d’ironia gentil però punyent.

Alguns lectors i lectores contemporanis poden trobar encotillat i inquietant el món que ella descriu, en el qual el principal propòsit de tothom sembla aconseguir matrimonis avantatjosos. En la seva època les opcions eren limitades, i tant els homes com les dones es casaven per consideracions econòmiques. Les dones escriptores tractaven els assumptes limitats del gènere romàntic. Part de la prominent reputació d’Austen prové de la manera amb què va saber integrar les observacions sobre la condició humana dins d’unes convincents històries d’amor. Gran part de la tensió en les seves novel·les prové de la necessitat de trobar un equilibri entre les consideracions purament financeres i altres factors: amor, amistat, honor i autoestima. Cal remarcar que, a l’època, les novel·les d’amor eren considerades com una intel·ligent i moderna variació de les novel·les amoroses sobre cavallers medievals; aquells a qui les damisel·les forçaven a l’aventura, a la recerca de la fortuna i a executar les seues comandes.

Hi ha dos museus dedicats a Jane Austen. El Jane Austen Centre, a Bath, és un museu públic situat en una casa d’estil georgià, a Gay Street, just a dues cases del número 25, on Austen va residir l’any 1805. El Museu Casa de Jane Austen és situat a Chawton Cottage, Hampshire, on Austen va viure del 1809 al 1817.

L’OBRA
Persuasió

Persuasió és l’última novel·la acabada de Jane Austen. La va començar a escriure just després d’Emma, i la va acabar l’any 1816. Un any després l’autora va morir, a l’edat de 41 anys. Aquesta obra tracta de Sir Walter Elliot, de Kellynch Hall, que té tres filles: Elizabeth, la gran i la seva preferida; la petita, Mary, casada i amb fills, i finalment Anne, la germana del mig, la protagonista de la història, discreta i senzilla i bastant ignorada per la resta de la família. L’Anne havia estat a punt de casar-se amb un jove oficial de marina, Frederick Wentworth, però la família la va fer desistir perquè el van considerar massa pobre i de poca distinció social. Set anys després, aquell oficial que ara ja és un ric capità de la Marina Reial, torna a aparèixer a la vida d’Anne, però encara està ressentit amb ella per haver-se deixat convèncer de rebutjar-lo.

Aquesta novel·la comença amb una descripció de Sir Walter Elliot. La primera frase ofereix dos nivells d’informació sobre ell: en el nivell físic-objectiu, coneixem la condició social, ja que ell és Sir (per tant posseeix un títol nobiliari) i la seva residència està a Kellynch Hall. A nivell psicològic ens trobem amb el primer comentari irònic del llibre: era un home que “per entretenir-se mai va agafar un llibre que no fos el “Baronetage”. Un cop tenim una idea general d’aquest, el lector s’introdueix en els detalls de la família Elliot però només en la mesura en què que afecta directament a Sir Walter Elliot. La veu narrativa és invisible, però sabem qui és qui a la novel·la a causa de la connexió que cada personatge té amb Sir Walter Elliot. La veu narrativa com omniscient, perquè coneix íntimament tots els personatges. Un dels efectes d’un narrador omniscient és que fa que el lector cregui aquesta caracterització. Aquest punt de vista ens porta a prendre aquesta perspectiva com una veritat. Així, creiem que Sir Walter Elliot és vanitós, que Lady Elliot era excel·lent, que Lady Russell és raonable, etc. És interessant notar que es van presentant alguns dels personatges importants de la novel·la, però és igualment interessant observar que, a causa de la veu narrativa, podem arribar a creure que aquesta caracterització és la vàlida. La ironia és present en la novel·la Persuasió pel to utilitzat en la veu narrativa. Jane Austen ens està donant la perspectiva social sobre l’estat civil de les dones i els homes, però pel to utilitzat, el lector no pot estar segur de si Austen està d’acord amb aquest judici social, o, al contrari, ho està criticant.