El secret de la clandestina. Elena Vavilova
Marxem a Rússia, a l’antiga Unió Soviètica i a d’altres països del món: Canadà, Estats Units i Bèlgica. Aquest és l’encant d’aquesta novel·la El secret de la clandestina d’Elena Vavilova.
Mai no m’hauria imaginat que la meva primera missió em portaria a una església. En qualsevol cas, vaig prendre-m’ho molt seriosament i, després d’apropar-me al capellà, vaig estudiar la seva personalitat amb molta cura. en poc temps vaig aconseguir desenvolupar una relació d’amistat amb l’amable ancià. Vaig arribar a la conclusió que, malgrat procedir de països diferents, al cap i a la fi, els éssers humans ens assemblem molt en els nostres anhels, aspiracions i valors profunds. D’altra banda, tots ens preocupem per la família, la feina, la felicitat, la diversió i, per descomptat, pel món, en general.
Fragment d’El secret de la clandestina, pàg. 152
La història
La KGB recluta una jove estudiant de la ciutat siberiana de Tomsk i el seu xicot per entrar a formar part dels il·legals, el programa d’intel·ligència més secret de la Unió Soviètica. Els entrenen a Moscou i més tard els envien al Canadà amb identitats falses. Seran vint-i-cinc anys que viuran com una família més a Vancouver, Brussel·les i Washington, però la seva realitat és una altra: són agents secrets al servei del Kremlin.
Basada en la vida de l’autora com a agent d’intel·ligència del KGB i de l’SVR (actual Servei d’Intel·ligència Exterior de Rússia) és una història d’espies, però vista des de l’altre costat del Mur.
I seguim amb una mica més d’informació
Al vídeo que segueix teniu una xerrada amb el traductor, Josep Lluís Alay.
El trobaràs al catàleg Aladí.
Per acabar, desitgem que aquesta lectura et porti per llocs ben clandestins!
