Memòries d’una geisha. Arthur Golden

LA TERTÚLIA
Dimecres 10 de desembre

En aquesta tercera sessió tenim una convidada d’honor, Sayuri, la geisha d’ulls grisos que protagonitza el llibre d’Arthur Golden. Ens té fascinades, a la majoria de lectores, encara que al nostre únic lector, en Manuel, no li acaba de fer el pes.

geishaL’Anna Mª enceta la roda oferint-nos un resum argumental. La protagonista, Chiyo, és una nena pobra, que queda orfe de mare i és venuda pel seu pare, juntament amb la seva germana, Sato. Un home se les enduu a Kyoto, on Sato farà de prostituta i Chiyo entrarà en una okiya o casa de geishas, a treballar de minyona sota la fèrria tutela de la Sra. Nitta, també dita la Mare, de la Tia i la Iaia.

Una mena de falsa família, un univers de dones on destaca la rivalitat amb Hatsumomo, una rancuniosa geisha que fa la vida impossible a Chiyo, des d’ara Sayuri; i l’ajut de Mameha, una geisha que la protegeix per un acord secret amb el president de la companyia Iwamura, secretament enamorat. Aquests elements seran claus en la tensió argumental, fins que Sayuri esdevé una geisha popular a Gion.

La II Guerra Mundial desfarà el petit món de les geishes, que tanmateix retornaran per a actuar davant dels soldats americans. Finalment, Sayuri s’establirà Nova York, en una casa de te pròpia finançada pel seu protector o danna, el President a qui va commoure amb les llàgrimes dels seus bells ulls grisos quan només tenia 12 anys. L’Anna Mª conclou dient que la novel·la se li ha fet una mica llarga, sobretot en la part central.

geishas1888447L’Elvira, en canvi, troba que per a ella no ha estat gens pesada, ja que li ha interessat molt veure de prop com era el món de les geishes d’una manera allunyada del tòpic. Destaca la duresa de la vida d’aquestes dones, immerses en una estricta rigidesa i amb molta competitivitat entre elles.

Maricarmen, al seu torn, explica que a ella sí que se li ha fet una història massa llarga i pesada, sobretot pel to narratiu, massa monòton. En canvi, li ha agradat la manera com Sayuri conserva la seva ingenuïtat, en un ambient tant dur.

La Marta, que avui s’incorpora al grup, declara que el llibre no se li ha fet gens llarg, tot al contrari: hi ha trobat una porta d’accés a una altra cultura, on la figura de la dona emergeix plena de generositat i entrega, amb una actitud de profunda resistència interior davant de l’adversitat.

Per a Mª Jesús, el llibre té l’extensió necessària i se li ha fet una lectura molt atractiva, que la convidava a seguir en aquest univers de quimonos, de maquillatges. Es pregunta com l’autor, un home, s’ho ha fet per posar-se tant en la pell d’aquesta criatura extraordinària. Destaca l’elegància de les escenes eròtiques, i l’originalitat d’algunes imatges, com la “casa borratxa” o la descripció dels quimonos amb metàfores naturals, comparacions i símils.

Mª Teresa
comenta que ha llegit el llibre per 3ª vegada, en el marc del Club de Lectura, per tant aquest cop ho ha fet per sobre. Li agrada la història de Chiyo-Sayuri, la manera com suporta la duresa de la casa de geishes, tan severa, i com la intel·ligència li serveix per sobreviure i prosperar fins a tenir la seva pròpia casa de te a Nova York. Troba que la gestió de l’ofici de geisha té un cert paral·lelisme amb la d’un empresari, en aquest cas amb la dona com a protagonista. També comenta que Sayuri sembla que acabi tenint un fill amb el President, encara que al llibre no es digui del tot explícitament.

KitanoOdoriKamishichigenKaburenjoHallKyotoJapan_1440x1080En contrast, en Manuel afirma que el llibre li ha semblat molt “normalet”, mancat de força literària, bastit sobre una tensió entre bons i dolents que li ha recordat les novel·les d’El Coyote, de Marcial Lafuente Estefanía. Opina que una geisha no deixa de ser una “puta fina”, com ho corrobora el fet que una gran part de la novel·la giri a l’entorn del “mitsave”, la venda de la virginitat de Sayuri en una subhasta al millor postor. Encara que les geishes es presentin com unes dames expertes en les arts i el teatre, el rerefons sexual i la compravenda del tracte no es poden pas ignorar. Així mateix, ell troba que l’intent de crear un ambient poètic resulta impostat (“Com un cuc de seda que es converteix en papallona”) i que el final és previsible.

Soledad, en canvi, troba que les geishes són vistes com a dones dignes i apreciades. Destaca també la figura del danna, el protector, com aquí també els industrials solien tenir les seves “querides”. Li ha agradat el joc de símbols: el vol d’una papallona que és un signe del destí, com els ulls d’aigua de Sayuri. El llibre se li ha fet distret.

kyoto_gion_teahouse_genkan_entranceVictoria, en canvi, coincideix amb Manuel a trobar en el llibre una estructura fluixa, desequilibrada, de personatges plans, que només serveixen de contrapunt a la protagonista, i que possiblement no hauria tingut tant èxit si no se n’hagués fet una gran difusió, inclosa la pel·lícula. Explica que Golden coneix bé el Japó, va estar 15 anys a fer el seu únic llibre i, segons explica, no va aconseguir escriure’l fins que va trobar el punt de vista en 1ª persona.

La Neus coincideix en la visió de les geishes com “putes fines”, que viuen en un ambient humiliant, ple d’odis i de rancúnies, on les cerimònies del sake i del te expressen una absoluta submissió a l’home, amo i senyor.

La Paquita coincideix plenament en la idea que la geisha és una prostituta, una dona que es ven per diners, després d’una instrucció certament humiliant i desagradable. En aquest punt, s’obre un viu debat entre les detractores, el detractor i les defensores d’aquesta novel·la, sobretot pel que conté d’informatiu i de vivencial en relació al món desconegut de les geishes, i també a la figura de la geisha en si, que des de paràmetres occidentals rep sens dubte una etiqueta fàcil, però que amb ulls orientals ens genera un interrogant, un enigma: i si tot no fos tan blanc i negre, i si els lligams entre l’art, la seducció, l’erotisme i els diners no fossin tan fàcilment destriables?

Sayuri, des d’un racó de l’estança, somriu un cop més i després s’amaga rere del ventall.

L’AUTOR
Arthur Golden

4851-Arthur-Golden1Arthur Golden va néixer el 1956 a Chattanooga, Tennessee. Membre de la família Ochs-Sulzberger (amos del New York Times), Golden va ser educat a l’escola Baylor (llavors només d’homes, per a estudiants comuns i pupils) a Chattanooga.
Va estudiar a la Universitat Harvard i va rebre un títol en Història de l’Art, especialitzant-se en Art japonès.

El 1980 va obtenir un Màster en Art en Història Japonesa a la Universitat Columbia. També va estudiar xinès mandarí. Després d’un estiu a la Universitat de Beijing, va treballar a Tòquio.
Quan va tornar als Estats Units, va obtenir un MA en anglès a la Universitat de Boston. Actualment viu a Brookline,Massachusetts.

La fama d’Arthur Golden és deguda a la publicació, en 1997, de Memòries d’una Geisha, la qual va romandre durant dos anys a la llista de bestsellers del New York Times.

Ha venut més de quatre milions de còpies en anglès i ha estat traduïda a trenta-dos idiomes al voltant del món.

A 2.005, es va estrenar la versió cinematogràfica de la novel·la, dirigida per Rob Marshall, la qual va obtenir tres Oscars.

L’OBRA
Memòries d’una geisha

Memòries d’una Geisha fou publicada el 1997. La novel·la explica la història d’una geisha que treballava a Kyoto abans de la Segona Guerra Mundial.

131067-340x340La protagonista, Chiyo, i la seva germana gran, Satsu, viuen en un poble a les ribes del Mar del Japó, Yoroido. Són conduïdes a Gion per un home anomenat senyor Bekku.

Satsu és venuda a un bordell i Chiyo a una okiya (una casa per a les geishas). Chiyo es fa amiga de Carbassa, una noia que portava uns mesos més que ella. Després de diversos anys, Carbassa es converteix en la germana menor de Hatsumono i a causa d’això, Hatsumono li prohibeix parlar amb Chiyo.

Gràcies als seus inusuals ulls, de color blau grisenc, Chiyo va a convertir-se en geisha, malgrat la rivalitat de Hatsumono, l’única geisha actual de l’okiya Nitta. Hatsumono adverteix el potencial de Chiyo, ja que representa una possible competència. Chiyo queda reduïda al paper de serventa de l’okiya, perdent les seves possibilitats de convertir-se en geisha a causa de les maquinacions de Hatsumono.

Després de la publicació de la novel·la, Arthur Golden va ser denunciat per la geisha Mineko Iwasaki, amb la qual havia treballat, per difamació i incompliment de contracte. Segons la demandant, el seu acord suposava l’anonimat total, doncs hi ha un codi de silenci la ruptura suposa una gran ofensa.

A més, Iwasaki diu que la novel·la de Golden retrata les geishes com prostitutes de classe alta, quan per exemple se subhasta la virginitat de Sayuri al millor postor. Iwasaki va declarar que això no només no li havia passat a ella, sinó que tal costum no havia existit mai en Gion.

Iwasaki va rebre fins i tot amenaces de mort i peticions de censura per deshonrar la seva professió.

El 2003, Iwasaki i Golden van aconseguir un acord no judicial per una quantitat econòmica que es desconeix.

ALTRES DADES

Maria Rosa Nogué
Club La Crisàlide.

sofeita